L’expansió institucional dels governs coreans a tot l’Estat espanyol es pot entendre en relació amb la trajectòria de la pròpia comunitat coreana al país. L’abril del 1970 es va establir l’ambaixada de la República de Corea a Madrid, quan només hi havia prop d’uns 70 coreans a l’Espanya peninsular, associats a la pesca d’alçada, el sexatge de pollets, l’ensenyament de taekwondo i l’estudi internacional (Jeon i Hwang 2013). Des d’aleshores, diverses institucions han estat establertes en relació amb les subcomunitats coreanes més importants d’acord amb el volum de població: Las Palmas de Gran Canària, Madrid i Barcelona (vegeu Cosano-Ramos i Domenech 2023; Lee 2021).
El 2 de gener de 1974 es va establir l’actual Consolat de la República de Corea a Las Palmas de Gran Canària, una dècada en què el nombre de residents coreans a l’illa va passar de desenes a milers, arran de la indústria pesquera (vegeu An 2021; Jeon i Hwang 2010, 20). L’organització del consolat canviaria al llarg dels anys i és que la població coreana a les Illes Canàries ha decrescut progressivament des del punt àlgid a la dècada de 1980, fins a ser ara menor que les poblacions a la Comunitat de Madrid i Catalunya. En canvi, l’actual Consolat General de la República de Corea a Barcelona es va establir el 21 de desembre de 1987 i va tancar poc després dels Jocs Olímpics d’Estiu de 1992 a Barcelona, al juny de 1993. El 25 de gener de 2019 va ser reinaugurat en resposta tant al creixent nombre de turistes de Catalunya (ACC).
La República de Corea compta amb una xarxa consolidada d’institucions que en garanteixen la influència a l’estranger en diversos àmbits. L’Agència Coreana per a la Promoció del Comerç i les Inversions o KOTRA (Korea Trade-InvestmentPromotion Agency) es va fundar el 1962 per donar suport a l’expansió d’empreses coreanes i atraure inversió estrangera. Afiliats al Ministeri de Cultura, Esports i Turisme (MCST), el Servei de Cultura i Informació de Corea o KOCIS (Korean Culture and Information Service) va començar a establir Centres Culturals Coreans o KCCs (Korean Cultural Centres) el 2009 per promoure la cultura coreana, l’Agència de Continguts Creatius de Corea o Krea 2009 per impulsar la indústria creativa, i la Fundació Institut Rei Sejong o KSIF (King Sejong Institute Foundation) va ser projectada el 2008 i registrada el 2012 amb l’objectiu de gestionar l’ensenyament de la llengua coreana a l’estranger.
Com a capital estatal, Madrid ha acollit diverses institucions. L’oficina de KOTRA Madrid es va implantar el 1972 i el Centre Cultural Coreà a Espanya (CCCE) va obrir el 3 de juny del 2011 a Madrid, a través del qual també s’establia el primer Institut Rei Sejong (IRS) a Espanya. Després de Madrid, el 26 de novembre del 2013 es va inaugurar l’Institut Rei Sejong de Las Palmas de Gran Canària en conveni amb la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC), i el 27 de febrer del 2019 es va inaugurar l’Institut Rei Sejong de Barcelona en conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Finalment, el 24 de gener del 2025 es va inaugurar la seu espanyola de la KOCCA a Madrid.
Institucions governamentals sense presència directa a Espanya també contribueixen a lorganització dactivitat coreana al país. Afiliades al Ministeri d’Afers Estrangers (MOFA), existeix tant la Fundació Corea o KF (Korea Foundation), establerta el 1991 en l’àmbit de la diplomàcia pública, com l’actual Agència per a Coreans a l’Exterior o OKA (Overseas Koreans Agency), establerta el 5 de juny de 2023 per donar suport. Afiliades al Ministeri de Cultura, Esports i Turisme (MCST), també existeix l’Organització de Turisme de Corea o KTO (Korea Tourism Organization) de 1962 i la Fundació Coreana per a l’Intercanvi Cultural Internacional o KOFICE (Korean Foundation for International Cultural Exchange) de 2003. Així mateix, hi ha altres entitats que serveixen de països. (CCEC), creada el 2012 amb el suport de l’ambaixada coreana per promoure els negocis, i sucursals a Madrid i Barcelona de la Federació Mundial d’Associacions Econòmiques i Comercials de Coreans a l’Estranger o World-OKTA (World Federation of Overseas Korean Traders Associations).
La presència institucional sud-coreana a les comunitats autònomes següents on resideixen més coreans (Comunitat Valenciana, Andalusia i País Basc) és més limitada. El 2025 es projectava la inauguració el curs acadèmic 2026-2027 d’un nou Institut Rei Sejong en conveni amb la Universitat Politècnica de València (UPV) i és que el Consolat Honorari de la República de Corea a València es va inaugurar el 20 de febrer de 2014. Altres ciutats peninsulars (des del 2007), Sevilla (des del 2007) i Màlaga (des del 2024).
D’altra banda, el govern nord-coreà pràcticament no té presència institucional a Espanya i és que el nombre de residents nord-coreans és extremadament reduït. L’ambaixada de la República Popular Democràtica de Corea a Madrid va obrir l’octubre del 2013 i el 26 d’octubre del 2023 anunciava el tancament. El més semblant a una presència continuada de Corea del Nord és l’enllaç del Comitè per a les Relacions Culturals amb Països Estrangers o CCRFC (Committee for Cultural Relations with Foreign Countries) amb l’Associació d’Amistat amb Corea o KFA (Korean Friendship Association), fundada el novembre de 2000 per .
Contingut relacionat:
https://k-lab.online/centro-cultural-coreano-en-espana
https://k-lab.online/kotra-madrid
https://k-lab.online/se-inaugura-la-agencia-de-contenidos-creativos-de-corea-kocca-en-espana
https://k-lab.online/la-diaspora-surcoreana-en-cataluna
Referències
An, El meu-Jeong. 2021. “Korean Seafarers i la formació d’Overseas Immigrant Community: The Oral History of Koreans in Las Palmas, Spain.” History & the Boundaries 119: 91-120. https://doi.org/10.52271/PKHS.2021.06.119.91 .
Shim, Ui-Sup. 2005. “The Characteristics of Korean Community in Las Palmas.” Journal of Mediterranean Area Studies (JMAS) 7 (2): 143–171. http://uci.or.kr/G704-001441.2005.7.2.010 .
Jeon, Yong-gab i Soo-hyun Hwang. 2012. “Korean Community in the Society of Immigrants in Spain: Its prestige and trend.” Cross-Cultural Studies (CCS) 29: 177–199. http://doi.org/10.21049/ccs.2012.29..177 .
Jeon, Yonggap i Suhyeon Hwang. 2013, 16 de desembre. “Je 1 jang Seupein haninsahoe: iju yeoksawa hyeonhwang [Capítol 1: Comunitat coreana a Espanya: història de la migració i situació actual].” A Yureop haninui yeoksa (ha) [Història dels coreans a Europa (2a part)] [ Jaeoedongposa chongseo 17 (Sèrie d’Història dels Coreans a l’Exterior 17)]. Institut Nacional d’Història de Corea (NIKH). https://db.history.go.kr/diachronic/level.do?levelId=oksr_017 .
Llegeix, Uhjeen. 2021. “Hàbits i pràctiques culturals de la comunitat coreana de Catalunya.” Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). http://hdl.handle.net/10803/674120 .
Cosano-Ramos, Arturo i Antonio J. Domenech. (2023). “The Korean Presence in Spain: A Study of Korean Communities.” A Transnationalism and Migration in Global Korea: History, Politics, and Sociology, 1910 to the Present, editat per Joanne Miyang Cho, Lee M. Roberts i Sang Hwan Seong. Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003218678 .
Citació recomanada
Alcalà-i-Rams, Marc. 2026. Mapeig d’institucions oficials coreanes a Espanya. K-Lab . [Data de consulta]. https://k-lab.online/nstituciones-coreanas-en-espana/