A Corea del Sud, el terme kkondae s’enarbora com a reflex clar d’un canvi cultural significatiu que qüestiona les jerarquies tradicionals a l’entorn laboral. El seu ús ha evolucionat fins a convertir-se en una eina crítica per a la reavaluació i la transformació de la cultura organitzacional. Traduït com a «vella guàrdia» o «carcamal», s’utilitza pejorativament per designar aquelles persones amb actituds autoritàries antiquades. Impulsat per la generació MZ (Millennial i Z) i potenciat per les xarxes socials, el terme kkondae ha capturat l’atenció mediàtica i ha generat debats nacionals sobre el concepte d’autoritat a l’àmbit laboral. Aquesta pressió per adaptar-se als estàndards ètics actuals està fomentant reformes a les empreses sud-coreanes i impulsant una cultura laboral més equitativa i horitzontal. En aquesta anàlisi ens centrarem en el paper kkondae com a reflex i agent de canvi al panorama laboral de Corea del Sud, des d’un enfocament integral que revela en aquest terme un símbol de resistència i canvi en la cultura laboral coreana.
La cultura laboral a Corea del Sud es distingeix per la pronunciada jerarquia i el fort èmfasi en el respecte per l’autoritat. Tot i que aquest enfocament ha estat eficaç per mantenir l’ordre i la disciplina dins les organitzacions, també ha propiciat l’aparició i la tolerància de diverses formes d’assetjament laboral. Entre aquestes hi ha un estil de gestió autoritari, la pressió social per consumir alcohol en esdeveniments de l’empresa, i les jornades laborals extenuants.
Aquestes pràctiques enfronten crítiques creixents, especialment amb la incorporació de les generacions MZ (Millennial i Z) al mercat laboral (Im Hong Thaek, 2018). Aquest grup demogràfic presta més valor a l’equilibri entre el treball i la vida personal i mostra poca tolerància a les convencions obsoletes, cosa que el porta a desafiar activament la rígida estructura jeràrquica i la gestió tradicional del negoci. En aquest context, el terme
Tot i que aquesta argot amb prou feines es feia servir abans de la dècada del 2010, la seva feina s’ha disparat a partir del 2017 (Kim et al., 2021), cosa que reflecteix un descontent creixent amb les normes laborals tradicionals. L’
Si inicialment kkondae simplement criticava comportaments obsolets, avui dia ha esdevingut un emblema d’oposició a l’ordre organitzacional establert. La nova generació de treballadors ha liderat una campanya contra l’assetjament laboral a través de Blind, una plataforma específica per a empleats que funciona com una barreja entre xarxa social i fòrum, on les persones usuàries poden compartir anònimament les seves experiències i obtenir suport. Aquesta iniciativa destaca i denuncia pràctiques abusives, sotmetent líders de més alt nivell a l’empresa a nivells d’examen i crítica sense precedents. Aquest moviment ha atret latenció dels mitjans de comunicació i la indústria de lentreteniment, que han abordat el tema combinant crítica i humor en programes de televisió, pel·lícules i continguts a Youtube. Un exemple destacat és la popular sèrie “Kkondae Intern” (2020) que explora aquestes dinàmiques amb encert i agudesa. Aquesta cobertura mediàtica ha desencadenat un ampli debat nacional sobre autoritat i respecte intergeneracional, i ha registrat un canvi notable en les actituds socials cap a la jerarquia i la gestió laboral a Corea del Sud. En resposta a l’aparició d’estereotips negatius cap als directius de més edat, les empreses coreanes estan impulsant reformes a les oficines (Prentice, 2020). Entre d’altres, s’adopten polítiques per renovar la cultura laboral i fomenta un ambient més just i horitzontal que s’alinea amb les normes ètiques actuals i els principis de la nova generació d’empleats.
Aquest fenomen demostra que kkondae no és només una paraula; és una expressió clau que encapsula i modela la transformació en la cultura organitzacional de les empreses sud-coreanes contemporànies (Kim et al., 2021).
Referències
Cho, Yun-Young. 2023. Naneun kkondaeilgga? Buranhan dangsin, hogsi ‘ireon malament’ faig gyesingayo? [Sóc un kkondae ? Tu, qui se sent insegur, estàs dient “aquest tipus de coses”?]. Hankyoreh. https://www.hani.co.kr/arti/society/society_general/1119746.html
Hong Thaek. 2018.
Jung J., & Kim S.-J. 2023.
Kim S., J. Lee & C. Chae. 2021. “ Kkondae”: Han’guk Giupui Jojik Munhwa-e Daehan Yeongu” [“ Kkondae” : Un estudi sobre la cultura organitzacional en empreses coreanes]. Han’guk Jojikgwa Gyeongyeong Hakhoiji [Acadèmia Coreana d’Organització i Administració], 45 (2): 1–35.
Kim Seong Jun. 2019. Jojikmunhwa Dongchal [Perspectives sobre la cultura organitzacional]. Seül: Cloudnine.
Llegeix Hak Chong. 1994. Hangugeui Gieobmunhwa [La cultura corporativa coreana]. Seül: Bakyeongsa.
Prentice, MM 2020. “Old Spirits of Capitalism: Managers and Masculine Alterity in/as the Korean Office.” Anthropological Quarterly , 93 (2): 89–118.
Imatge: Jung Yeon-je/AFP/Getty Images
Citació recomanada
Postrelova, Margarida. 2024. “L’impacte de l’argot kkondae : reflex i agent de canvi a la cultura laboral de Corea del Sud.” K-Lab GREGAL UAB – Casa Àsia [Data de consulta], https://k-lab.online/el-impacto-del-argot-kkondae-reflejo-y-agente-de-cambio-en-la-cultura-laboral-de-corea-del-sur/