Les oportunitats que ofereix el dinàmic ecosistema emprenedor i de gran capacitat financera i tecnològica de l’Àsia Oriental encara són poc conegudes al nostre país. Un informe publicat per Casa Àsia, analitzada específicament com a la Xina, el Japó i Corea del Sud, hi ha uns vibrants centres d’innovació amb característiques úniques i diferenciades de la resta del món, oberts a emprenedors i startups estrangeres. Aquest text és una introducció al cas del Corea del Sud basat en la informació del dit estudi.
Com s’explica a l’informe “Ecosistemes d’emprenedoria i oportunitats per a startups a la Xina, el Japó i Corea del Sud” (Casa Àsia, 2022), Corea del Sud és una nació amb una més que evident capacitat de crear corporacions de dimensions globals, com Samsung, Hyundai o LG, per anomenar aquelles més fàcilment identificables. Uns grans conglomerats empresarials anomenats chaebol que tradicionalment han dominat l’economia coreana, per una banda incentivant aspectes com la capacitat d’innovació i internacionalització de l’economia sud-coreana, però també, per altra banda, desincentivant la vocació o la cultura de l’emprenedoria al país. El poder d’aquestes grans empreses fa que la majoria de joves sud-coreans que pretenen entrar al mercat laboral s’estimen més fer-ho a través d’un treball estable en algun dels grans chaebols.
No obstant això, la qualitat de les infraestructures coreanes, el fet de ser un país molt avançat tecnològicament, els diferents programes governamentals per a startups o l’emergència de diversos «unicorns» tecnològics (empreses privades de nova creació valorades en més de 1.000 milions de dòlars), com el lloc de comerç electrònic de la Coupang darrera dècada. Així mateix, les empreses internacionals també han reconegut el potencial de les startups de Corea del Sud i han establert la seva presència amb noves iniciatives com Innovation Lab Korea, impulsat per Facebook.
Els 22 unicorns tecnològics identificats pel Ministeri de pimes i startups de Corea .
Si tractem de desglossar les principals fortaleses de l’ecosistema, paradoxalment la primera és la capacitat industrial i tecnològica de les empreses globals coreanes, ja que poden brindar inversió, suport i tecnologia a les noves iniciatives empresarials locals. Cal no oblidar que són precisament els chaebols els que contribueixen a mantenir Corea del Sud al top 10 mundial del Global Innovation Index 2023, que mesura la capacitat innovadora dels països del món, però alhora estan reorientant la seva estratègia per contribuir a generar un ecosistema d’emprenedoria local capaç de desenvolupar noves solucions. Un dels exemples més evidents és l’obertura per part de Samsung de la incubadora de startups dedicades a la intel·ligència artificial el 2023 anomenat C-Lab.
A més, el país compta amb dos grans pols d’atracció de talent, capital i tecnologia com són les ciutats de Seül i Busan, que disposen de tot el suport dels governs locals respectius, de les agències de promoció econòmica i de les grans empreses localitzades en aquestes grans urbs que juntes concentren més d’una tercera part de la població del país. Ambdues ciutats han anat escalant posicions als rànquings d’ecosistemes d’innovació globals, i especialment Seül, que ha aconseguit assolir la posició número 12 del Global Startup Ecosystem Ranking 2023 (Startup Genome, 2023). Entre les iniciatives locals, cal destacar Seoul Startups, una comunitat d’emprenedors estrangers a Corea del Sud que compta amb més de 2.000 membres, que organitza esdeveniments de networking, reunions B2B, sessions informatives, mentoring i disposa de borsa de treball, entre d’altres.
L’ecosistema d’innovació i d’emprenedoria coreana es beneficia del paper actiu del sector públic. L’objectiu de la política econòmica estatal en relació amb l’emprenedoria és crear nous llocs de treball qualificats davant del creixement de la taxa de desocupació de joves altament formats. Com és lògic, el Ministeri de Pimes i Startups compleix un paper fonamental en la promoció de l’ecosistema de startups coreà mitjançant polítiques, programes i mesures de suport. Entre elles, el finançament públic és un dels principals, com demostra que els fons públics comptin amb milions de dòlars, com el nou fons de 40 milions anunciat el 2023 per crear startups vinculades a les tecnologies aeroespacials. Paral·lelament a aquests fons, hi ha nombrosos programes com el K-Startup Grand Challenge (KSGC), el Born to Global (B2G) o l’Accelerator Investment-Driven Tech Incubator Program for Startups per a la creació o el creixement de startups (Seoulz, 2023).
Entre les assignatures pendents seguim trobant la necessitat del foment de la cultura emprenedora, solucionar el baix nivell d’internacionalització dels unicorns coreans i el seu posicionament al mercat global. Mentre que és possible afirmar que la percepció social de la figura de l’emprenedor ha millorat gràcies a l’èxit de moltes startups, en especial dels unicorns tecnològics, continua sent possible afirmar que la cultura empresarial més tradicional segueix molt present, en part, pel pes i l’èxit dels chaebol a l’economia coreana domèstica. Pel que fa a la dimensió internacional, segueixen hi ha importants limitacions per continuar escalant posicions a nivell global. La primera és promoure la cultura de l’emprenedoria per atraure talent interessat a crear noves iniciatives empresarials. A més, les startups sud-coreanes continuen mostrant dificultats pel que fa a internacionalització i posicionament en mercats globals que permetin atraure aquest talent o inversions estrangeres. En tercer lloc, tampoc no es troba entre els mercats prioritaris d’aquelles startups internacionals en fase de creixement. Però tant el propi ecosistema, com el govern, les grans empreses i les universitats són conscients d’aquestes limitacions i continuen promovent fortament el sector emprenedor perquè tracti de superar aquestes barreres.
En resum, els emprenedors estrangers interessats a Corea del Sud trobaran al país un ecosistema basat en tecnologia molt avançada, especialment en sectors molt dinàmics com les plataformes d’e-commerce, IA, Blockchain i Metavers. Es tracta d’un excel·lent mercat per a benchmarking i aprenentatge per a aquelles startups en una fase de maduresa. Una startup estrangera degudament constituïda sota règim jurídic local pot accedir a les mateixes vies de finançament i incentius tant privat com públic. Per això és fonamental fer un estudi de mercat previ exhaustiu, adaptar el producte o servei a la preferència dels clients i usuaris coreans, que es caracteritzen per ser early adopters exigents però oberts a noves tendències. A més, una vegada contrastat el producte o servei al mercat coreà, aquesta experiència serveix de referència i garantia per als països veïns facilitant la seva entrada a altres mercats asiàtics.
Referències
Casa Àsia (2022), Ecosistemes d’emprenedoria i oportunitats per a startups a la Xina, Japó i Corea del Sud, Casa Àsia
Startup Genome & Global Entrepreneurship Network (2023). The Global Ecosystem Report, GSER.
Seoulz (2023) Guide to the Korean Startup Ecosystem https://www.seoulz.com/a-guide-to-the-korean-startup-ecosystem/
Citació recomanada
Martínez Taberner, Guillermo (2024). «L’ecosistema d’innovació i emprenedoria sud-coreana», K-Lab, [Data de consulta], https://k-lab.online/el-ecosistema-de-innovacion-y-emprendimiento-surcoreano/