El webtoon –de les veus angleses web i cartoon– és el terme popular per referir-se al còmic digital de lectura digital. Aquest format d’origen sud-coreà ha arribat als mercats estrangers on els lectors de tot el món el consumeixen activament a través de plataformes digitals. Al fòrum professional de lectura
La irrupció d’aquest format de còmic al mercat en línia s’ha amplificat gràcies a les plataformes digitals —com ara Webtoon, Lezhin, Tapas— , exposant al còmic coreà un públic internacional. Abans del webtoon, el còmic sud-coreà —també conegut com a manhwa— tenia un públic molt més reduït i el seu únic format de lectura era el paper.
El manhwa es va començar a publicar internacionalment als anys 2000. Donat el seu èxit fora del seu país d’origen, actualment ja té el seu espai en editorials europees. El debut del manhwa a Espanya ho va fer Tarot Café el 2004. El van seguir algunes llicències més, però el creixement es va estancar el 2007, provocant la cancel·lació de moltes obres. Passada una dècada el manhwa va començar a reaparèixer de mica en mica, sobretot des de la publicació de
Tot i la seva inclusió en llibreries i convencions, el manwha segueix tenint problemes per reafirmar la seva pròpia identitat, sent catalogat com a “màniga” als catàlegs editorials i llibreries espanyoles. Passa el mateix amb el màniga espanyol i el còmic xinès ( manhua ).
D’altra banda, al manhwa s’observa una tendència transmediàtica —provinent de diferents mitjans— en certes obres que diversifica el seu grup de seguidors. Com és el cas de la sèrie televisiva Què li passa a la secretària Kim? , producció cinematogràfica basada en l’obra manhwa original. En aquest sentit, les plataformes digitals han propiciat un acostament entre els lectors i els autors sense necessitat d’editorials, distribuïdores i botigues tradicionals, a més de l’impacte que han tingut les seves obres a nivell global (Casas, 2022). Aquest nou model de mercat, segons descriu Casas, està creant nous paradigmes dins dels professionals de la indústria i donant a conèixer un mercat que traspassa les fronteres nacionals.
Així, Corea del Sud ha portat la seva indústria més enllà del paper a través del webtoon , primer a nivell local i més tard, a nivell global. Així mateix, aquestes plataformes funcionen com a alternativa per combatre la pirateria existent d’aquests continguts, encara que, pel seu públic més exigent, no publiquen amb la freqüència desitjada.
Per tant, podem afirmar que s’ha consolidat un fandom global amb diverses pràctiques de consum atesa l’actual possibilitat de poder adquirir i llegir manhwa en diferents formats. Però, podem afirmar que hi ha un fandom espanyol consolidat? Què els porta a comprar i consumir manhwa?
Per analitzar les dinàmiques socioculturals dins de les editorials espanyoles i europees partim d’una cerca bibliogràfica que comprèn des dels seus orígens a Corea del Sud i la seva expansió pel món fins a l’evolució de la traducció del còmic asiàtic a Europa i Espanya. Tenint aquesta base històrica, un seguiment en línia diari en l’activitat promocional d’editorials va ser clau per conèixer les dinàmiques entorn de la promoció del manhwa. Finalment, per assolir un apropament a les pràctiques del consumidor del manhwa, visitem periòdicament els espais recurrents on els lectors estan en contacte amb el manhwa (com les convencions o les botigues de còmics) i portem a terme entrevistes individuals amb participants de diverses edats, gèneres i contextos culturals. Així, l’acompanyament, la interacció i l’observació directa del lector permet identificar quines valoracions donen suport a les seves decisions de compra.
En definitiva, l’estudi realitzat (Floriano 2024) indica que hi ha una presència creixent dels títols manhwa i cada vegada més les llibreries concedeixen una ubicació visible a aquest tipus de còmics colorits. La botiga Norma Còmics n’és un clar exemple, ja que ha creat un espai que agrupa aquests exemplars i que té la capacitat de ser ampliat amb el temps. No obstant això, el retard en la llicència i la traducció dels títols manhwa, genera que part pública consumidor opti per comprar edicions estrangeres, sobretot si es tracta d’edicions especials o de col·leccionistes. Aquesta qüestió en específic genera que el còmic ja no sigui comprat únicament per la seva funció sinó pel seu valor com a pertinença personal (Baudrillard, 2005). Sent un producte de ‘ràpid consum’ igual que el màniga japonès, justifica la necessitat de comprendre les dinàmiques socioculturals del fandom per poder persuadir el lector davant el ràpid i temptador format digital.
Referències:
Baudrillard, J. (2005). The System of Objects. (J. Benedict, Trad.) London: Vers.
Casas, S. (2022) Entrevista a Santi Casas. A Orellana, R. (2022), Les estratègies al mercat nacional del còmic i el màniga (pp. 34-39). Universitat Oberta de Catalunya.
Corea: molt més que webtoons. (sf). Renode. Recuperat de
Floriano, M. (2024) La inserció del manhwa coreà a Espanya: Un estudi antropològic dins el mercat editorial europeu. K-Lab. [URL] [data de consulta]
Lopes, DR (2023). Rise of the Manhwa and Webtoon Industries: Ann Analysis of the Cultural and Economic Impact in the Digital Age. Orient23, 1(84).
Muntanya Blasco, M., Ollé Castellà, C., & Lavilla Raso, M. (2020). Impact of the Covid-19 pandemic on media consumption in Spain. Revista Llatina de Comunicació Social (78), 155-167.
Citació recomanada :
Floriano, M. (2024) La inserció del manhwa coreà a Espanya: Un estudi antropològic dins el mercat editorial europeu. K-Lab. [ https://k-lab.online/titulo-la-insercion-del-manhwa/ ] [data de consulta]