El 2023 el nombre d’habitants sud-coreans a l’estranger era de 7,4 milions, i els Estats Units, la Xina i el Japó són els principals països de residència a causa de la seva estreta relació diplomàtica després de la Segona Guerra Mundial. La diàspora sud-coreana equival al 14% de la població del país, ocupant el quart lloc en proporció ètnica fora del territori. Els motius que han impulsat aquest significatiu desplaçament de persones han estat variats, des de desastres fins a polítiques governamentals a favor de la industrialització i la modernització del país. Així mateix, a causa de la insuficiència de recursos econòmics per a la població, als anys 70 noves lleis i polítiques van promoure el flux demogràfic cap a països com Alemanya, des d’on es van traslladar a altres localitats com Barcelona.
Els primers migrants sud-coreans de Catalunya, procedents d’Alemanya, van establir un gimnàs de taekwondo, fet que va iniciar una migració en cadena de coneguts i mestres de l’art marcial que va fundar els fonaments de la comunitat actual. La segona onada de la diàspora sud-coreana va passar 40 anys després. Des d’aleshores, mentre que la comunitat a Espanya s’ha mantingut en unes 4.700 persones, a Catalunya s’ha duplicat fins a assolir les 1.138 persones el 2023, segons el Ministeri d’Afers Estrangers de Corea del Sud. Això fa preguntar-se la raó que Catalunya hagi atret més població.
A la dècada del 2010, les destinacions habituals com els EUA van ser reemplaçades per països alternatius, entre els quals Canadà, Nova Zelanda i Espanya, en part a causa dels nous continguts que els mitjans de comunicació començaven a explorar. Entre els més populars, Espanya era un dels pocs països no anglòfons i, segons una investigació del 2017, aquest país va atreure els residents sud-coreans no per motius econòmics, sinó emocionals, els quals influeixen de la mateixa manera en els moviments migratoris. Des de l’emissió d’un reality xou amb actors sud-coreans viatjant de motxillers per Espanya el 2013, han continuat els continguts audiovisuals ambientats a Espanya.
La sinergia creada a partir de tots aquests esdeveniments ha donat lloc a l’increment del col·lectiu sud-coreà de manera gairebé exclusiva a Catalunya dins del territori espanyol. Com a resultat, el contacte i l’intercanvi cultural de totes dues, Corea del Sud i Catalunya, permet conèixer aspectes clau de la cultura de l’altre, com ara la gastronomia (pa amb tomàquet i calçots), la vida en localitats menys turístiques com Girona o Tossa de Mar i pel·lícules espanyoles d’autors reconeguts mundialment. Tot aquest coneixement cultural adquirit “desexotitza” Espanya davant dels ulls de la comunitat sud-coreana.
La vida professional dels residents sud-coreans a Catalunya està força enfocada al sector de serveis i els continguts culturals, especialment en el cas de la joventut. A diferència de les primeres persones migrades, la segona onada ve, en molts casos, amb l’objectiu de refugiar-se de l’estrès social i trobar equilibri entre la vida privada i laboral, per poder prioritzar projectes propis. Un cop se senten lluny del seu país i pressions socials, volen contactar amb la cultura local i experimenten un procés de xoc cultural, frustració i autoconeixement, que acaba reafirmant i reconfigurant la seva identitat.
Tot i això, hi ha una part de la comunitat sud-coreana que empra una màscara professional i adopta el rol de local quan està en contacte amb turistes del seu país. Mostren productes culturals catalans i espanyols, però no els consumeixen i, malgrat viure a l’estranger, mantenen una manera de vida i d’identitat coreans. Amb caràcter general són persones estrangeres autosegregades, ja que no tenen la necessitat d’aprendre l’idioma ni la cultura locals i viuen cada dia com si estiguessin de viatge. Els seus treballs són una simple activitat econòmica, no un espai per exercir la mediació i facilitar l’entesa intercultural.
La societat sud-coreana a Catalunya ha seguit un patró diferent del de Madrid i Las Palmas de Gran Canària. Mentre que la primera generació a Gran Canària es va dedicar a la indústria marinera, les noves generacions i migrants prefereixen regions interiors a causa de l’aïllament de les illes. La població sud-coreana a Madrid ha disminuït des del 2017 i la majoria de residents són traslladats temporalment per les multinacionals sud-coreanes.
Segons el Ministeri d’Afers Estrangers, la comunitat sud-coreana a Madrid, ha passat de 2.800 residents el 2011 a 1.500 el 2023. Les tendències de pèrdua de població a Madrid i del seu augment a Catalunya, el flux migratori de les quals estabilitza el nombre total de residents sud-coreans, requereixen més investigació.
La ciutat portuària de Barcelona, amb recursos turístics abundants i mentalitat oberta genera sinergia juntament amb factors externs com l’èxit socioeconòmic de la primera generació sud-coreana, el desenvolupament econòmic del país d’origen i el flux d’entrada recent de la societat sud-coreana moderna. Per veure com podria evolucionar aquesta comunitat, cal investigar la nova migració transnacional a Catalunya i Espanya incloent-hi les tendències post-COVID 19.
Referències:
Agència de Coreans a l’Estranger. 2023. Informe sobre Diàspora Coreana . Ministeri d’Afers Exteriors de Corea del Sud. https://oka.go.kr/oka/information/know/status/
Llegeix, Uh Jeen. 2021. “Hàbits i pràctiques culturals de la comunitat coreana de Catalunya”. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
Citació recomanada:
Llegeix, Uh Jeen. 2024. “La diàspora sud-coreana a Catalunya: orígens, desenvolupament i actualitat”. K-Lab. https://k-lab.online/la-diaspora-surcoreana-en-cataluna/