Corea del Sud és de la mida de Portugal, però compta amb una població de gairebé 52 milions d’habitants, i igual que la resta del planeta, sent la pressió de millorar la gestió dels residus abans que sigui massa tard.
Després de la guerra civil, el país va quedar devastat fins als fonaments i era un dels més pobres del planeta. A base d’esforç i capacitat de lideratge, Corea del Sud va aconseguir renéixer de les cendres, arribant a convertir-se en només set dècades en un país altament desenvolupat, un procés que es coneix com “El miracle del riu Han”.
La seva primera Llei de Residus data del 1961, però no va ser fins al 1986 quan van construir la primera incineradora. La planificació sistemàtica i integrada va començar a mitjans de la dècada del 1980 amb la Llei de Gestió de Residus. Mitjançant lleis especialitzades, una responsabilitat ampliada al productor, i un sistema de tarifes d’escombraries per volum basat en “pagar per contaminar”, Corea ha optimitzat la gestió de residus domèstics generals i de residus industrials perillosos o massius fins a arribar a una gestió intel·ligent. Aquest model no només aposta per generar menys residus, sinó també per un tractament adequat i un màxim reciclatge.
Les polítiques se centren a convertir les deixalles en recursos, a implementar lleis sobre “residus en energia i recursos” ia adoptar plans presents i futurs per aconseguir una “societat sostenible i circulant” quant a gestió de residus: això passa per aprofitar les deixalles com a recurs de manera més eficient, reduir al màxim el volum de residus que arriba a l’abocador, promoure la circulació els abocadors.
El desafiament entre consum i eliminació de residus preocupa a tot el país, ja que hi ha poc espai per als abocadors i un dels més grans, que absorbeix gran part dels residus de Seül i els seus 10 milions d’habitants, estarà ple el 2025.
Però l’èmfasi per generar menys residus ja es comença a notar: cada coreà tira 1,02 quilograms de deixalles domèstiques al dia de mitjana, un terç de la quantitat produïda el 1991, però la seva taxa de reciclatge i compostatge és del 60%, una de les més altes del món, segons el Banc Mundial. Per al 2030, Corea del Sud pretén reduir els residus plàstics en un 50% i reciclar el 70%.
Aquestes han estat algunes de les millors pràctiques dels darrers 20 anys:
- Sistema de cobrament per generació de residus (mesura adoptada el 1995). A cada urbanització els residus es netegen, separen i classifiquen en almenys 16 tipus, incloent-hi generals, reciclables i residus orgànics. Alguns districtes tenen cubs d’escombraries intel·ligents que pesen els residus orgànics i cobren directament un cànon proporcional a qui els genera.
- Ampliació de la responsabilitat del productor (mesura adoptada el 2003). Dues dècades després han aconseguit millorar el rendiment del reciclatge en 29 milions de tones de residus.
- Prohibició d’abocadors de residus orgànics (mesura adoptada el 2005). Els residus orgànics es processen mitjançant tres vies: com a aliment per a animals, com a digestió aeròbica per produir biogàs i generar calor o electricitat, i com a conversió en fertilitzant mitjançant compostatge.
- Reciclatge de residus de la construcció (mesura adoptada el 2005). Exigeix a productors i contractistes gestionar adequadament els residus de les edificacions i fixar estàndards per reciclar àrids. L’ús d’àrids reciclats va augmentar un 90% i els abocadors han disminuït notablement.
- Circulació de vehicles amb equips elèctrics i electrònics (mesura adoptada el 2008). Servei gratuït de recollida a domicili d’electrodomèstics de grans dimensions. Centres de reciclatge a càrrec de productors i importadors.
- Sistema de cobrament per eliminació de residus (mesura adoptada el 2018). La responsabilitat d’eliminar o reciclar els residus recau sobre el fabricant/productor. El sistema imposa tarifes per eliminar deixalles i premia els esforços de reciclatge. Inclou pesticides, productes tòxics, anticongelants, bolquers i cigarrets, entre d’altres.
A més, algunes ciutats o barris ja han introduït la gestió intel·ligent de recursos mitjançant IA. Per exemple, el 2017 la ciutat de Goyang produïa fins a 1.100 tones de residus al dia, la recol·lecció i gestió dels quals implicava 66.700 milions de KRW. El seu Servei Intel·ligent de Recol·lecció i Gestió de Residus ha permès reduir no obstant això notablement els costos.
És així com funciona. Tecnologies de sensors ultrasònics connectades a contenidors preinstal·lats, compactadors de residus que usen energia solar, o rastrejadors de vehicles recol·lectors de residus, capten informació que s’envia a la base de dades de Clean City Network, permetent rastrejar la generació, el desbordament i l’eficiència dels residus per regió, contenidor d’escombraries i període de temps. Quan el servidor acumula suficients dades, pot oferir valors predictius del nivell d’ompliment de residus mitjançant algorismes d’aprenentatge automàtic integrats mitjançant intel·ligència artificial, dades que després s’utilitzen per desenvolupar plans de recol·lecció més precisos i eficients.
Totes les dades recopilades són públiques. Ciutadans i organitzacions poden fer-los servir per participar activament en les activitats de gestió de residus de la ciutat. També anima empreses emergents i entitats privades a utilitzar aquesta informació a crear tecnologies i aplicacions per col·laborar amb la ciutat. Aquesta iniciativa va sorgir com a part del Projecte d’R+D (auspiciat pel Ministeri de Ciència, TIC i Planificació Futura) del Govern coreà el 2016, per desenvolupar serveis basats en IoT i models sostenibles per resoldre desafiaments urbans.
La ciutat de Goyang va crear un consorci integrat per diverses organitzacions i empreses, incloses LG U+ i Ecube Labs, i el 2016 van instal·lar 36 compactadors d’escombraries que funcionen amb energia solar a les zones d’alt trànsit de Goyang. Segons l’Agència Nacional de Promoció de la Indústria de TI (NIPA), que depèn del Ministeri de Ciència, TIC i Planificació Futura, el projecte va ser un èxit. Ecube Labs s’ha associat a projectes similars d’altres ciutats com ara La Marsa, Melbourne, Seül o Dublín, tots dissenyats ad hoc per adaptar-se millor a les necessitats de cada urbs.
Els projectes de gestió intel·ligent de residus són aplicables a una àmplia gamma de ciutats, ja que tecnologies com els sensors ultrasònics tenen un cost relativament baix i poden implementar-se en contenidors preinstal·lats.
Referències
“South Korea Legislates towards a Zero Waste Society.” 2015. Waste Management Review . December 8. https://wastemanagementreview.com.au/south-korea-legislates-towards-a-zero-waste-society/ .
«South Korea Once Recycled 2% of Its Food Waste. Now It Recycles 95%.» 2019. World Economic Forum . April 19. https://www.weforum.org/agenda/2019/04/south-korea-recycling-food-waste/.
Yang, Won-Seok, Jun-Kyung Park, Se-Won Park, and Yong-Chil Seu. 2014. “Past, Present i Future of Waste Management in Korea.” Journal of Material Cycles and Waste Management 17 (2): 207–17. doi:10.1007/s10163-014-0301-7.
«Recycling and Management of Electronic Waste in Korea: recents trends and suggestions for sustainable management» (PDF). Retrieved 2023-08-14.
Yoon, Seung-Joon. 2020.
Heungjin, Choi (2023) “Trànsit de la gestió de residus a una economia circular”. KEITI. Oct 23, 2023.
Citació recomanada
Castañeda, Javier. 2024. “Innovació en gestió intel·ligent de residus a Corea del Sud”, K-LAB , https://k-lab.online/innovacion-en-gestion-inteligente-de-residuos-en-corea-del-sur/