Quan es parla de les relacions Espanya-Corea, el discurs se sol centrar en producció cultural o intercanvis econòmics i polítics, però quina és la situació de producció acadèmica sobre Corea a Espanya?
El 2024, hi havia tres projectes nacionals actius sobre Corea, dos graus establerts i un altre en període d’establir-se , i almenys tres màsters universitaris que oferien contingut sobre Corea. Tot això es tradueix, per una banda, en publicacions de recerca capdavantera com a resultat d’aquests projectes, i per altra banda, múltiples Treballs de fi de grau i Treballs de fi de màster lligats als estudis actius que, ocasionalment, es poden localitzar en repositoris institucionals. Però, quina és la situació a nivell de recerca doctoral? En la disciplina de la bibliometria, diversos estudis donen suport a la idea que “els investigadors predoctorals fan una contribució a la recerca significativa” (Walford 1983, p. 253, la meva traducció). En un estudi al Quebec, Larivière va descobrir que els doctorands generen una tercera part de producció acadèmica de la província (2011, p. 466). Si partim d’aquesta consideració de la investigació doctoral, revisar com ha evolucionat el tema, la quantitat i la universitat d’acollida de les tesis sobre Corea pot ser un bon indicador de les relacions Espanya-Corea. Així doncs, quina investigació doctoral es duu a terme a nivell de doctorat a Espanya sobre Corea i com es diferencia de treballs anteriors si n’hi hagués?
A més de diferents catàlegs i repositoris institucionals, el sistema universitari espanyol compta amb Teseu, Base de dades de tesis doctorals ( https://www.educacion.gob.es/teseo/irGestionarConsulta.do ), i el sistema català, amb TDX, Tesis doctorals en xarxa ( https://www.tdx.cat/ ). Una recerca de les tesis amb les paraules clau “Corea” i “coreà” llancen múltiples resultats que, després del corresponent filtratge, presenten el panorama següent: entre el 1987 i el 2023 es van defensar 56 tesis doctorals en vint universitats diferents.
Pel que fa als camps de recerca, el principal és la Lingüística, amb 17 tesis defensades, seguit d’Economia (11), Política (7), Traducció (3), Dret (3), Història (3), Cinema (2), Sociologia (2), Música (2) i, amb una tesi, Art, Arquitectura, Comunicació, Literatura, Tea.
Aquests resultats podrien donar la sensació que hi ha una consolidació àmplia d’estudis, amb múltiples experts sobre Corea per tot Espanya. Tot i això, una anàlisi qualitativa dirigeix cap a una conclusió diferent que porta a reflexionar sobre, primer, l’especialització en estudis d’àrea a les universitats espanyoles i, segon, la relació entre Corea i Espanya.
Respecte al primer punt, si bé dèiem que vint universitats han acollit treballs sobre Corea, dotze només han acollit una tesi doctoral al llarg d’aquests 36 anys. Tres universitats més han acollit dues tesis cadascuna, però en programes de doctorat i temes molt diferents. Això porta a plantejar aquestes tesis com a treballs puntuals en què directors especialistes en les disciplines han supervisat doctorands amb un especial interès a Corea.
Si no comptem aquestes universitats, només en queden cinc amb una producció de recerca sobre Corea a nivell doctoral més estable: la Universitat de Barcelona (UB, 4 tesis), la Universitat de Màlaga (UMA, 5 tesis), la Universitat Autònoma de Madrid, (UAM, 7 tesis), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 7 tesis) i la Universitat Complutense.
Un cop més, s’estableixen relacions entre universitats i temes. Per exemple, a la UB s’han defensat, principalment, tesis sobre economia; a la UAB, els temes més treballats són de lingüística i cultura; a UMA, la majoria de les tesis defensades es relacionen amb la Història i el pensament; la UAM, per part seva, sembla tenir una línia de recerca lligada a la lingüística contrastiva.
Si agrupem la producció de tesis per anys, i ens centrem en els darrers deu, només tres de les universitats anteriors han acollit més de dos treballs doctorals: UMA (4), UAM (4) i UAB (6). Aquestes universitats tenen en comú haver tingut com a mínim un projecte de recerca actiu sobre Corea en aquest període. Per tant, lespecialització fomenta aquesta investigació doctoral.
A més d’aquesta informació valuosa, com pot proporcionar altres indicadors l’estudi de les tesis doctorals publicades a Espanya? En aquest cas, valorar la procedència dels doctorands dóna indicacions sobre les relacions Corea-Espanya. En termes generals, veiem que, de les 56 tesis ubicades, 33 fossin escrites per coreans.
El cas de la UCM és significatiu. La primera tesi sobre llengua, cultura o societat coreana data del 1987. El treball de Kwon Mi-ran sobre “La Guerra de Corea a través de la premsa espanyola (25 de juny de 1950 a 27 de juliol de 1953)” es va defensar a la Universitat Complutense de Madrid. La data és força recent, si tenim en compte que Hoare, en el seu volum sobre Corea per a la col·lecció World Bibliographical Series, només havia ubicat 13 tesis sobre Corea al món anglòfon (Hoare 1997: xxxi). Aquesta tesi de l‟àmbit de la Comunicació seria seguida per cinc tesis d‟Economia, cinc de Política i quatre de Lingüística. Dotze d’aquestes quinze tesis van ser completades per doctorands coreans, fet que porta a suggerir un especial prestigi de la UCM en un moment en què no hi havia gaire relació acadèmica entre Espanya i Corea en ciències socials i humanitat.
A més, si observem la temporalitat de les tesis per tema i autor hi ha altres aspectes reveladors. De les disset tesis defensades en lingüística, catorze són autors coreans. Les subtemàtiques són diverses, però en general tracten sobre lingüística contrastiva o ensenyament d’ELE a parlants de coreà. Té sentit que un graduat coreà d’hispàniques vulgui fer part dels seus estudis de doctorat al país d’estudi aportant el seu know-how . Queda el dubte si, avui dia, tindrem un nombre creixent de doctorands espanyols realitzant tesis sobre ensenyament de coreà a parlants d’espanyol i de lingüística contrastiva a Corea.
Sense una resposta clara a aquesta pregunta, que requereix enfocar-se a la investigació sobre Espanya i l’espanyol que es fa a Corea, en termes generals, les xifres demostren que comença a haver-hi una relació força directa entre grups de recerca i atracció de talent.
Per tant, per consolidar aquesta incipient relació acadèmica seria recomanable proporcionar visibilitat als doctors que tenen experiència en Estudis Coreans, encara que sigui de manera puntual i aliena a la seva línia principal de recerca, per atraure talent local i internacional. A més, cal fomentar la consolidació de grups de recerca que treballin Estudis Coreans i donar suport a la sol·licitud de projectes en aquesta línia.
Mentrestant, podem visitar TDX i TESEU per llegir tot allò publicat ja.
Referències
Hoare, JE 1997. Korea . World Bibliographical Series vol. 204. Oxford: ABC Clio.
Larivière, Vincent. 2012. «On the shoulders of students? The contribution of PhD students to the advancement of knowledge». Scientometrics , 90 (2), 463-481.
Walford, Geoffrey. 1983. “Postgraduate education and the students’ contribution to research”. British Journal of Sociology of Education, 4 (3), 241-254.
Citació recomanada
Torres-Simón, Ester. 2024. “Històric de recerca doctoral sobre Corea a Espanya”. K-Lab .