El preu de la perfecció: explotació i escrutini fan a la idol

El març del 2024 la premsa internacional es fa ressò de l’última polèmica relacionada amb el Hallyu (onada coreana). Després d’una intensa pressió per part dels fans, Karina –líder del grup Aespa–, emet una disculpa pública a través de xarxes socials . La motivació d’aquest escrit no és deguda a una pobra actuació oa un tracte descuidat en les seves interaccions amb la seva nodrida comunitat de fans, sinó que és deguda a la indignació generada per la revelació del seu festeig amb l’actor Jae-wook Lee. La virulenta reacció –un grup de fans arriba a plantar un cartell lluminós davant de la seu de SM Entertainment, la seva agència de representació, en què es pot llegir “¿No n’hi ha prou amb l’afecte que et donen els teus fans?”– resulta simptomàtica de la malsana relació entre una idol i el seu públic. Les investigacions successives publicades els últims anys sobre les rutines productives del K-pop, un dels estilets de l’onada coreana, permeten conèixer amb més precisió la rebotiga i les ombres d’una indústria de popularitat global.

Les agències de representació d’ idols són peces clau de l’ecosistema mediàtic sud-coreà per proveir televisions i anunciants d’artistes multidisciplinaris capaços de compatibilitzar concerts, participacions en talk-shows i aparicions en peces publicitàries. El seu modus operandi es basa en una primera fase de captació de talent a escala nacional, a la qual segueix un règim d’entrenament multidisciplinari –interpretació, cant i ball, però també oratòria i idiomes per polir-ne l’exposició mediàtica– per generar noves artistes tot terreny. Des d’aquest punt de partida es vol proveir el potencial idol d’una identitat artística pròpia que li permeti fer carrera dins de l’escena musical nacional (Lee 2013). Com a contraprestació pel suport ofert, agències com l’esmentada SM o YG entertainment exerceixen la seva autoritat total sobre la carrera de la idol , des de la titularitat de la propietat intel·lectual de les seves cançons fins al control de la seva vida personal. Conductes jutjades com a impròpies per part de les agències són sancionades i corregides dins de la seva organització mitjançant càstigs, de vegades amplificats per les vehements disculpes públiques de les idols .

Les similituds del cas Karina amb sonats escàndols, com el protagonitzat per Minegishi Minami d’AKB48 el 2013 , fan evidents les similituds entre les rutines de les agències sud-coreanes i els jimusho del J-pop (Marx 2012). Totes dues reprimeixen els empleats de qualsevol tipus de relació sentimental i sancionen aquells aspectes de la seva vida fora dels escenaris (especialment dels seus perfils en xarxes socials). La gelosa configuració de les idols rima amb les exigències de productors i promotors musicals i, també, dels seus fans (Iwicka 2014). En conseqüència, es prioritzen qualitats com la candidesa, la delicadesa, l’atractiu desproveït de desig sexual propi i l’obediència, moltes vegades per sobre de la destresa artística (Galbraith i Karlin 2012), o fins i tot per sobre d’una personalitat fora dels dictats (Elfving-Hwang 2018).

Potser la representació més crítica de l’experiència vital d’una idol asiàtica és l’oferta a Perfect Blue (Satoshi Kon, Madhouse, 1997). En la seva complicada narració, que embolica el familiar argument de l’assetjament anònim a la idol Mima amb els disgustos de la seva pròpia carrera, és essencial tenir present la gestió del punt de vista. El sorprenent desenllaç del film obliga els espectadors a centrar la seva atenció en la malaguanyada Rumi, agent de Mima i fallida ex idol . El discurs del film és clar: el futur de les idols , joguines trencades de la indústria de l’entreteniment, pot ser fins i tot més cruel que el present.

Referències

Elfving-Hwang, Joanna. 2018. “K-Pop Idols, Artificial Beauty and Affective Fan Relationships in South Korea.” A Routledge Handbook of Celebrity Studies , editat per Anthony Elliott. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315776774-12

Llegeix, Moonhaeng. 2013. “Star Management of Talent Agencies and Social Media in Korea.” A Handbook of Social Media Management: Value Chain and Business Models in Changing Media Markets , editat per Mike Friedrichsen i Wolfgang Mühl-Benninghaus. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-642-28897-5_32

Iwicka, Renata. 2014. “The Will Be Blood: The Darker Side of K-Pop Fandom.” A Living in the Limelight: Dynamics of the Celebrity Experience , editat per Kylo-Patrick R. Hart. Leiden: Brill. https://doi.org/10.1163/9781848883963_012

Marx, David W. 2012. “The Jimusho System: Understanding Production Logic of the Japanese Entertainment Industry.” A Idols and Celebrity in Japanese Media Culture , editat per Patrick W. Galbraith i Jason G. Karlin. Hampshire: Palgrave.

Galbraith, Patrick W., i Jason G. Karlin. 2012. Idols and Celebrity in Japanese Media Culture . Hampshire: Palgrave.

Citació recomanada

Loriguillo-López, Antoni. 2024. “El preu de la perfecció: explotació i escrutini fan la idol ”. K-Lab . https://k-lab.online/el-precio-de-la-perfeccion/