Kristi Shalla és una especialista en el sector del transport i la mobilitat urbana com a estructura fonamental per a la creació de ciutats més habitables en el futur. És una apassionada de la creació de solucions intel·ligents i sostenibles que millorin la qualitat de vida per a tots els habitants de les ciutats. Compte amb una àmplia experiència en el desenvolupament d’aliances estratègiques entre els mercats europeus, asiàtics i nord-americans. El 2024 ha publicat al costat de Sung Jin Park Seoul: Tale of a Smart City . Lessons from South Korea on How to Build Smarter Cities, obra objecte de la nostra anàlisi.
En els darrers 25 anys, Corea del Sud s’ha convertit gradualment en líder en transport intel·ligent. Cap a l’any 2000, enormes desigualtats i ineficiències al sistema de gestió del transport estaven inhibint la capacitat de creixement econòmic tant a nivell macroeconòmic com microeconòmic, però mitjançant l’ús d’associacions publicoprivades, tecnologia i presa de decisions basada en dades, Corea del Sud ara compta amb un dels sistemes de transport més extensos i eficients del món.
El transport és un pilar fonamental en la construcció de ciutats intel·ligents ( Smart Cities ) perquè és la manera com les persones poden accedir a noves oportunitats. Corea del Sud va començar el camí cap a un transport equitatiu fa uns 25 anys, com a pioners en polítiques basades en dades. Entre el 1970 i el 1990 el país havia passat per un període de ràpid creixement i va crear un sistema de transport públic ampli, però amb molts problemes, ineficient i amb uns nivells de congestió cada cop més alts.
Corea del Sud havia passat per un període de ràpid creixement entre les dècades de 1970 i 1990 que va donar lloc a un sistema de transport públic ineficient, amb nivells creixents de congestió. Des de la dècada de 1990, el país va apostar per polítiques de tecnologia de la informació i la capital, Seül, va ser una de les primeres ciutats al món a nomenar un director de tecnologia de la informació per a la ciutat el 1999. Gràcies a aquest punt de partida, el govern tenia un sòlid coneixement del poder de les dades i va elaborar un pla per reformar el sistema de analògic.
El 2003, l’alcalde Lee Myung-Bak va complir la seva promesa de campanya de reformar el sistema de transport públic i ho va fer mitjançant l’ús de diverses eines de ciutats intel·ligents:
- Associacions publicoprivades: Els operadors privats d’autobusos urbans van rebre subsidis i van quedar sota supervisió del govern. Tot el transport es va integrar en un sistema central de gestió. Aquest sistema de gestió es va actualitzar el 2005 amb l’anomenat Servei d’Operacions i Informació de Transport de Seül (TOPIS), que serveix com a punt central de connexió per a tots els problemes i les incidències en el transport de Seül.
- Concentració de l’estructura de transport: Totes les formes de transport públic es van simplificar per funcionar en una estructura concentrada que facilités l’experiència de l’usuari. Les línies d’autobusos es van coordinar amb les parades de metro principals per garantir trajectes més ràpids amb menys temps de transbordament per als passatgers.
- Recull avançat de dades: El sistema de tarifes per al transport públic es va unificar en una plataforma de pagament única i les tarifes es van reestructurar per fomentar l’ús del transport públic durant tot el viatge. La plataforma de pagament simplificada també va proporcionar dades completes als planificadors del transport per permetre la presa de decisions basada en dades sobre millores a la xarxa de transport.
Conforme van passar els anys i les opcions de transport a Seül es van tornar més variades, els funcionaris de transport van afegir més opcions de transport al model reformat de 2003 i TOPIS va començar a tenir un paper més important en la planificació urbana. Seül va ser utilitzat com a model per a altres ciutats a tot Corea del Sud i, el 2024, les ciutats coreanes compten ja amb una extensa xarxa intel·ligent de transport dotada d’un alt nivell de coordinació i integració:
- El transport compartit ha crescut i florit a tot el país a partir del llançament a Seül d’una plataforma de pagament unificada en associació publicoprivada. El govern de la ciutat es va associar amb startups per garantir que els vehicles compartits poguessin ser fàcilment accessibles per als usuaris i va permetre l’ús d’instal·lacions d’aparcament a tota la ciutat.
- L’adopció de principis de disseny universal al sistema de transport ha estat possible utilitzant l’estructura de concentració per garantir un accés equitatiu a la xarxa de transport. S’han implementat estacions i autobusos accessibles basats en les polítiques de transport impulsades per dades.
- Corea del Sud s’ha convertit en líder mundial en la prova de sistemes de Trànsit Responsiu a la Demanda (DRT, per les sigles en anglès), que ofereixen als ciutadans més flexibilitat mentre disminueixen la contaminació del trànsit. Els programes pilot de DRT a Corea de Sud són associacions publicoprivades que utilitzen la intel·ligència artificial i les xarxes de dades ja avançades per proporcionar als usuaris en àrees pilot de tot el país un servei porta a porta les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, que complementa el sistema de transport públic ja altament eficient.
En resum, Corea del Sud s’ha convertit en una potència en polítiques de transport intel·ligent i sostenible durant els darrers 20 anys. Els desenvolupaments han estat graduals, però s’han anat construint consistentment mitjançant la col·laboració amb el sector privat, una sòlida gestió organitzativa i una plataforma amigable per a l’usuari. Seül ha estat naturalment l’avantguarda en innovació de transport a Corea del Sud, però altres parts del país, com la ciutat de Sejong, que està desenvolupant una ciutat pilot amb integració de vehicles autònoms i mobilitat urbana aèria, i Daejeon, que està reintroduint el tramvia urbà, estan aprofitant l’intercanvi de millors pràctiques a nivell nacional per millorar les opcions. èmfasi a Corea del Sud i el govern ha utilitzat polítiques de dades obertes per permetre que emprenedors i startups accedeixin a dades de transport emmascarades a través de TOPIS per desenvolupar així serveis de transport sostenibles i inclusius.
Referències
Àsia Development Bank. 2019. TOPIS: A Control Tower for Managing Urban Mobility . https://development.asia/explainer/topis-control-tower-managing-urban-mobility
Brake, Jenny i John Nelson. 2007. “A case study of flexible solutions per transport demand in a deregulated environment.” Journal of Transport Geography, 15 (4): 262-273.
Citizen Sovereignty Special Self-Governing City Administrative Capital Sejong. 2021. Future of AI-Based Sejong Smart City . https://www.iurc.eu/wp-content/uploads/2021/10/07_Presentation_Sejong-Special-Self-Governing-City.pdf
Min Jaehong. 2018.
Shalla, Kristi i Park Sung Jin. 2024. Seoul: Tale of a Smart City. Atmosfère Press.
Citació recomanada
Shalla, Kristi. 2024. “El desenvolupament del transport intel·ligent a Corea del Sud.” K-Lab GREGAL UAB – Casa Àsia [Data de consulta], https://k-lab.online/el-desarrollo-del-transporte-inteligente-en-corea-del-sur/