El 2010, Yoon Heesang i Kim Namhee van decidir emprendre el Camí de Santiago, una experiència transformadora que els va inspirar a obrir un negoci a Galícia anys després. El 2014 van crear un alberg dirigit a pelegrins coreans, i el 2016 van fer un pas més i van obrir el restaurant NuMaru, especialitzat en gastronomia coreana. Aquest restaurant, ubicat al cor de Santiago de Compostel·la no només atén la creixent comunitat de pelegrins sud-coreans, sinó que també reflecteix un fenomen més ampli: la creixent presència de turistes d’aquest país al Camí de Sant Jaume i les oportunitats de negoci que aquest fenomen genera a la indústria del turisme.
Tot i que tradicionalment associat amb la religió i l’espiritualitat, el Camí de Sant Jaume ha evolucionat per convertir-se en una experiència més àmplia, que atrau persones de tot el món per diverses raons: aventura, autodescobriment, turisme cultural o fins i tot simplement per la recerca d’un repte físic. En una societat coneguda per la seva alta competència i nivells d’exigència acadèmica i laboral, el camí ofereix una pausa vital, un temps per a la introspecció i la recerca personal.
El Camí ha experimentat en les darreres dècades una notable transformació de la mà de la seva popularitat fora de les nostres fronteres, convertint-se també en un significatiu motor econòmic i turístic. Un dels fenòmens més destacats en aquest ressorgiment és el creixement exponencial de pelegrins procedents de Corea del Sud, des dels 18 el 2004, primer any en què es tenen registres, fins a superar els 9.300 el 2023. Aquesta «febre» coreana per la ruta jacobea no és una simple anècdota; representa un corrent de demanda amb un impacte econòmic directe i tangible per a les empreses al llarg del camí. A mesura que la comunitat sud-coreana s’endinsa en aquesta experiència, sorgeixen importants dinàmiques que no només transformen la relació entre Galícia i Corea del Sud, sinó que també posen en relleu com el turisme es pot convertir en un pont entre cultures, creant noves avingudes de negoci per a emprenedors i empreses a tots dos països.
L‟impacte econòmic d‟aquesta afluència és significatiu, especialment a nivell local. S’ha documentat que els pelegrins concentren un 2,3% de la despesa turística total a Galícia, i que cadascun té un impacte econòmic equivalent al de 2,3 turistes nacionals. Això beneficia directament el comerç local, l’hostaleria, i els serveis al llarg de les rutes.
L’augment del nombre de pelegrins sud-coreans ha portat diversos emprenedors a identificar oportunitats dins aquest segment de mercat. Restaurants, albergs i botigues especialitzades estan proliferant a la ruta jacobea. Aquesta tendència també ha impulsat l’adaptació i l’especialització de serveis. Les agències de viatges coreanes han respost creant paquets específics que faciliten l’experiència, incloent-hi transport, allotjament, i fins i tot guies i documentació bilingües. L’oferta d’allotjament, des d’albergs a hotels, permet adaptar-se a diferents edats i pressupostos, tot i que el model tradicional d’alberg continua essent central. El turisme sud-coreà al Camí de Sant Jaume també ha revelat la importància d’oferir serveis adaptats a les seves necessitats particulars. Un dels aspectes més rellevants ha estat l’accessibilitat dels serveis, que és cada cop més important tant per als turistes més joves com per als més grans. En aquest sentit, iniciatives com el transport de motxilles, els menús en coreà i la senyalització adaptada estan sent cada cop més comuns, cosa que permet que el Camí de Sant Jaume sigui una experiència més accessible i còmoda per als pelegrins internacionals.
Aquest tipus d’adaptacions no només millora l’experiència del pelegrí, sinó que també obre oportunitats perquè les empreses locals diversifiquin la seva oferta i s’adaptin a un mercat creixent i cada cop més globalitzat. D’aquesta manera, el sector turístic gallec pot aprofitar la demanda creixent de turistes sud-coreans per millorar la infraestructura i els serveis dirigits als pelegrins internacionals, alhora que enforteix la seva competitivitat a nivell global.
La història de Yoon Heesang i Kim Namhee ressalta el potencial de la comunitat sud-coreana per dinamitzar sectors del turisme que històricament no havien estat el focus de les inversions estrangeres. El sector de la restauració és només un exemple de com els sud-coreans, tant turistes com emprenedors, poden crear una sinergia que beneficia l’economia local. Així mateix, els coreans que s’aventuren a obrir negocis a Galícia tenen un avantatge competitiu: comprenen les necessitats de la seva comunitat i poden oferir serveis més personalitzats, cosa que enforteix la seva capacitat de fidelitzar un públic específic.
Emprenedors dels dos països estan capitalitzant aquest interès creixent al Camí, fusionant la tradició gallega amb la cultura coreana, i alhora contribuint al dinamisme del sector turístic local.
Referències
Càtedra del Camí de Sant Jaume de la USC. 2022. «Projecte de Recerca 2022: Impacte del Camí a les empreses turístiques»
Fundació Jacobea. 2024. “Informe 2023: Creixen els pelegrins, creixen els estrangers i els Estats Units es dispara.” Fundació Jacobea.
Govern Regional de Galícia. 2021. «The Camí Helped Em Be Brave,» Says Yoon. Google Arts & Culture.
Hidalgo, Álvaro, i Alfonso Ojeda, eds. 2020. Espanya i Corea: Cap a una nova associació estratègica. Madrid: Centre Espanyol d’Investigacions Coreanes Oficina del Pelegrí. 2004. Informe estadístic 2004. Xunta de Galícia.
Pérez, Xosé, Carlos González, i Francisco J. Sánchez. 2017. Estudi de l’impacte socioeconòmic del Camí de Sant Jaume. Universidade de Santiago de Compostel·la.
Pombo, Antón. «Els coreans al Camí de Sant Jaume”. Gronze.com
Citació recomanada
Gallec, Arturo. 2026. “El Camí de Sant Jaume i els Pelegrins Surcoreans: Oportunitats a la Indústria del Turisme”. K-Lab , [Data de consulta], https://k-lab.online/el-camino-de-santiago-peregrinos-surcoreanos/