Quan el primer missioner europeu -el jesuïta espanyol Gregorio de Céspedes- va arribar a la península coreana el 1593 (Park 1986), encara quedaven 12 anys per a la publicació del primer volum del Quixot.
L’aïllament del regne coreà fins ben entrat el s. XIX va impedir l’arribada i la traducció de textos europeus fins a la primera dècada del s.XX. No va ser fins al 1915 que Choi Nam-son, un escriptor coreà format a la Universitat de Waseda, va traduir una versió superreduïda d’El Quixot -a penes d’unes quinze pàgines- del japonès al coreà, que incloïa deu de les aventures més famoses del gentilhome manxec (Park i Tanenbaum). Caldria esperar fins al 1955 per a una nova traducció més completa, de Cheong Tae-nan i fins als anys vuitanta amb la consolidació dels departaments d’espanyol de les universitats sud-coreanes que va culminar amb la primera traducció completa de la primera part de l’espanyol al coreà el 2004 (Tanenbaum 2006).
És en aquest context que s’aprecia que l’obra de Cervantes ofereix una lectura encara jove a Corea del Sud, i ha inspirat l’obra de diversos autors contemporanis. Un exemple ineludible és el de Yi Mun-yeol, especialment la seva clàssica obra “Salve l’Emperador!”, on Park (2006) troba en un fragment clares referències a la cèlebre escena dels molins de l’obra cervantina.
Però, més enllà d’autors consagrats, com connecta una obra espanyola de fa segles amb les tendències literàries sud-coreanes del moment? Sense anar més lluny, l’abril passat, l’autor Kim Ho-yeon va publicar a Corea la seva última novel·la titulada “Mi Don Quijote”, el llançament del qual ja va anunciar a la presentació a Madrid de l’edició en espanyol del seu best-seller “La sorprenent botiga de la senyora Yeom”.
Aquesta nova novel·la se situa a l’any 2003 al voltant d’un petit videoclub de la ciutat de Daejeon. Una oda a la nostàlgia ia la tendència del newtro que se suma a l’onada de les novel·les k-healing sud-coreanes, o tal com les anomena el mateix Kim, les novel·les “humanistes”, que també trobem copant les novetats de literatura japonesa actual .
Ja a les primeres pàgines, ens trobem amb referències que agermanen les penínsules a un costat ia l’altre del continent, equiparant Sevilla a Seül, Busan a Barcelona, la portuària ciutat de Mokpo amb Màlaga i la ciutat de Daejeon com La Manxa del Quixot.
Per descobrir com es relacionen els personatges de Kim d’albors del s.XXI amb la figura del clàssic cavaller manxec podem acostar-nos a la novel·la en coreà, o esperar que potser arribi traduïda a les nostres prestatgeries, en una connexió literària d’anada i tornada entre Espanya i Corea.
Referències
Chul, Park, i Michelle Tanenbaum. “The Reception of ‘Don Quixote’ in Korea.” Review of Japanese Culture and Society 18 (2006): 46-56.
Kim Mun-yeol, Hwangjereul uihayeu. Seül: RHK Korea,1983.
Kim, Hoyeon. Nae Donkihotte. Seül: Namuyeop uija, 2024.
Tanenbaum, Michelle. “Introduction: The Traveling ‘Don Quixote.’” Review of Japanese Culture and Society 18 (2006): 1–11.
Citació recomanada
Urquia, Ainhoa. 2024. “Don Quixot: homenatges a la literatura sud-coreana contemporània al clàssic de Cervantes.” [Data de consulta], https://k-lab.online/don-quijote-en-la-literatura-surcoreana/