Els artistes coreans s’han consolidat com a figures destacades al panorama artístic internacional, impulsats pel creixent interès en l’art modern i contemporani d’aquesta península asiàtica. Aquest augment de la demanda ha portat museus i col·leccionistes a adquirir un nombre més gran d’obres d’art coreanes. Però, com hem d’entendre l’art coreà i la seva importància cultural? Què ha portat a la formació de l’escena cultural de Corea tal com la coneixem avui i quin paper han tingut els artistes en aquest procés? Aquestes són algunes de les preguntes que emmarquen la narrativa d’aquest curs, que inclou des dels darrers anys del segle XIX, on tenen lloc els primers contactes amb les pintures a l’oli, fins a les produccions creatives variades de la globalització, un període marcat per intensos i ràpids canvis polítics, socials i econòmics.
Programa:
1a sessió: Primers contactes amb l’oli: l’era moderna primerenca
Començant amb el primer contacte dels coreans amb l’art occidental, aquesta sessió abasta un període en què els coreans van participar en fires internacionals, com les de Chicago el 1893 i París el 1900, abans de l’annexió de Corea pel Japó el 1910. Alterant dràsticament els panoramas de les expressió artística a estils i temes que afavorien la seva agenda “progressista”. A les escoles d’art, l’ensenyament es va dividir en dos enfocaments principals: un centrat en l’ús d’oli i temes internacionals, i un altre que s’enfocava en el treball en paper amb tinta i color, generalment format a l’escola Kyongsong.
2a sessió: L’art sota ocupació: creació i resistència al període colonial japonès (1910-1945)
Analitzant més en profunditat com l’ocupació japonesa va influir en l’art coreà, en aquesta sessió, analitzarem com malgrat les restriccions culturals imposades, els artistes de la península coreana van adoptar tècniques occidentals, com l’oli i l’impressionisme, a través de l’educació al Japó, cosa que va permetre una fusió d’estils que reflecteix. Aquest període va estar marcat per una tensió constant entre la necessitat de preservar la identitat cultural i l’assimilació d’influències externes, fet que va portar a una recerca de resistència artística i reafirmació de la identitat nacional en un context de repressió cultural.
3a sessió: Entre la guerra i la reconstrucció: pintura coreana a la postguerra
Després de la devastació de la Guerra de Corea, i la posterior divisió del país, els artistes del Sud van reflexionar sobre els traumes i les complexitats de la reconstrucció, abordant temes d’identitat, dolor i esperança a les seves obres. En aquesta sessió abordarem un període clau per a l’evolució de l’art coreà, marcat per una lluita entre l’expressió individual i les expectatives polítiques que van conduir a crear un llenguatge visual nou. Ens centrarem més àmpliament en l’informalisme, un moviment artístic que va atreure importants figures de l’escena coreana a finals dels 50 i 60 així com el Dansaekhwa, el “moviment” de pintura monocromàtica que va explorar amb textures i materials mantenint-se encara als nostres dies.
4a sessió: Avantguarda i protesta: art coreà com a activisme
Durant la dècada dels 70, el Dansaekhwa dominava l’escena artística. Tot i això, diversos artistes marginals el consideraven elitista i allunyat dels problemes socials del moment. En aquesta sessió, s’analitzarà com l’Avant Garde sud-coreà de les dècades del 1960 i el 1970, va trencar amb les normes artístiques tradicionals, adoptant una postura experimental per criticar la situació política. Aquest enfocament activista va aconseguir el màxim als anys 80 amb el Minjung Art, un moviment que, a través d’un art figuratiu i accessible, va mobilitzar el poble contra la dictadura, advocant pels drets de treballadors i camperols, i utilitzant l’art com una eina de protesta i consciència social.
5a sessió: L’art coreà a l’era global: influències i noves direccions
A partir de la dècada dels 90, amb l’entrada de la globalització, l’art sud-coreà va començar a expandir-se a nivell internacional, guanyant presència tant al mercat com a esdeveniments artístics importants, com la Biennal de Venècia i la Biennal de Gwangju. Els artistes sud-coreans van abordar temàtiques com la identitat, el gènere i la política en un context global, cosa que va incrementar la visibilitat del seu art a l’escena internacional. En aquesta sessió final explorarem les tendències més recents, com l’auge dels mitjans digitals, la instal·lació i l’art multimèdia. Ens enfocarem com els artistes coreans utilitzen aquestes plataformes per expressar les seves perspectives tant locals com globals.
Inscripció i més informació: Casa Àsia
