Aquest curs ofereix un acostament a les realitats viscudes per diverses minories sexuals a països com la Xina, Corea, el Japó, Myanmar, Tailàndia, Taiwan i el Vietnam. Cada sessió aborda un context històric i cultural concret i analitza com s’accepten diferents identitats de gènere. Al llarg del curs, s’explicaran els conceptes que configuren els rols de gènere localment específics, així com les circumstàncies que impedeixen en alguns casos l’acció política directa. Les vides obertament LGBTQ+ són unes vegades reprimides i altres celebrades, igual que les pràctiques dissidents, que poden gestionar la seva efectivitat bé passant desapercebudes, o bé sent visibilitzades. A través de l’anàlisi d’obres literàries, testimonis, expressions artístiques i religioses, moviments activistes i textos acadèmics, es proporcionen eines per comprendre la diversitat d’experiències i estratègies feministes i voler que reconfiguren el panorama social i polític de la regió.
Programa de sessions:
1a sessió: Marc històric de la sexualitat a Àsia Oriental: Xina i el concepte de pi (癖).
En aquesta sessió abordarem el significat del terme pi (癖), que es pot traduir com a “perversió”, “hàbit” o “passatemps”. Aquest concepte és un element clau per analitzar la patologització, l’ambigüitat normativa i els dispositius discursius que han modelat la sexualitat a la tradició xinesa, especialment durant els períodes Ming, Qing i Republicà. Ens aturarem tant en el sentit original com en les transformacions semàntiques i conceptuals que experimenta a partir de les guerres de l’opi, els processos de colonització franco-britànica i la introducció de la psicologia de matriu occidental.
A càrrec de: Dámaso Ferreiro
2a sessió: Realitats LGBTQ+ al Sud-est asiàtic
Aquesta sessió dóna unes pinzellades sobre les diverses casuístiques que incideixen en les realitats de persones LGBTQ+ a dos grans països del sud-est asiàtic peninsular: Tailàndia i Vietnam. El primer és una destinació turística molt coneguda per la visibilitat pública dels “lady boy”, mentre que el segon no és percebut com un país tan tolerant a expressions de gènere diverses. No obstant això, darrere de les impressions superficials, hi ha realitats molt contrastades als dos països. Parlarem dels canvis socials esdevinguts a Indoxina durant la colonització francesa, de la influència de les religions i sistemes de pensament, del turisme sexual, així com de les polítiques i les normes socials de comportament que faciliten o desincentiven la visibilització de les persones que no encaixen en els rols heteronormatius.
A càrrec de: Cristina Nualart
3a sessió: Activisme i política sexual a Taiwan: del moviment tongzhi (同志) a l’aprovació del matrimoni igualitari
Aquesta sessió se centrarà en el desenvolupament de l’activisme LGBTQ+ a Taiwan, des de l’emergència del moviment tongzhi (同志) els anys 1990 fins a l’aprovació del matrimoni igualitari el 2019, convertint Taiwan al primer país d’Àsia a legalitzar-lo. Analitzarem com l´activisme queer taiwanès ha articulat discursos sobre ciutadania, drets humans i modernitat sexual, en diàleg i tensió amb estructures tradicionals de parentiu, polítiques d´identitat i el context geopolític de la regió. També explorarem el paper de la societat civil, el poder judicial i els mitjans de comunicació en la construcció d’una “democràcia sexual” taiwanesa.
A càrrec de: Dámaso Ferreiro
4a sessió: La comunitat LGBTQ+ en règims autoritaris: experiències a Corea del Nord, Corea del Sud i Birmània/Myanmar
Països com Corea del Nord, Corea del Sud i Birmània comparteixen una història comuna d’autocràcia a partir de la descolonització, i això ha tingut un impacte en l’actitud envers les persones LGBTQ+. Aquesta narrativa, amb les pràctiques i les normes, s’ha diversificat recentment. En aquesta sessió identificarem alguns trets comuns que han caracteritzat l’actitud pública i privada envers les persones LGBTQ+ a Corea del Nord, Corea del Sud i Birmània després de la caiguda dels imperis colonials. Descobrirem com aquesta actitud s’ha diversificat en el temps i de quina manera es caracteritza avui la relació entre allò oficial i aquests col·lectius.
A càrrec de: Carla Vitantonio
5a sessió: Sexualitats dissidents en la literatura japonesa: erotisme, desviació i desig
En aquesta sessió explorarem les representacions de sexualitats dissidents a la literatura japonesa a través de l’anàlisi de tres figures clau: Ihara Saikaku, Murayama Kaita i Mishima Yukio. Començarem amb Saikaku, les narracions del període Edo del qual celebren el desig homoeròtic, tant masculí com femení, en el context mercantil i teatral d’època Edo. A continuació, abordarem Murayama Kaita, l’obra modernista del qual proposa una estètica del desig i del cos com a formes de resistència vital davant de la pressió social i moral de la modernitat emergent. Tancarem amb Mishima Yukio, a l’obra del qual el cos masculí esdevé objecte estètic i camp de conflicte entre erotisme, nacionalisme i mort. Mitjançant aquest recorregut, analitzarem com la literatura japonesa ha operat com a espai de tensió entre plaer, normativitat i transgressió al llarg del temps.
A càrrec de: Dámaso Ferreiro
6a sessió: Activismes per a la memòria i la justícia. L’esclavatge sexual sota l’exèrcit japonès, 1931-1945
La novel·la gràfica Herba, de Keum Suk Gendry-Kim, ha revifat el debat internacional al voltant del sistema d’esclavatge sexual militar perpetrat per l’exèrcit imperial japonès durant l’ocupació de l’Àsia oriental (1931-1945). A partir del testimoniatge de la supervivent coreana Lee Ok-sun, l’obra entreteixeix la història íntima amb la violència estructural del colonialisme i la guerra. Partint del problemàtic terme «dones de confort» (eufemisme que maquilla l’horror viscut per centenars de milers de dones, i que opera com a estratègia d’esborrament simbòlic, encobriment de la violència i obstacle per a la justícia), aquesta sessió abordarà, des d’una perspectiva històrica diacrònica, l’impacte polític, sociocultural i emocional del sistema. Analitzarem les resistències institucionals al reconeixement del dany, el negacionisme promogut des d’alguns sectors, així com la força transnacional de les xarxes feministes que des de Corea del Sud i altres països afectats continuen exigint justícia i reparació.
A càrrec de: Uxía Otero González
7a sessió: Romanços masculins, mirades femenines: resistències culturals al danmei xinès.
El gènere Boys’ Love (BL) i la seva manifestació xinesa, el danmei, com a formes narratives que se centren en la representació de relacions romàntiques entre personatges masculins, han trobat a Internet un espai privilegiat d’expansió i de debat. Partirem d’una introducció al gènere BL, per mostrar com el danmei adopta i reformula els seus elements en el context cultural xinès sota l’impacte dels marcs reguladors a la Xina. Veurem com les creadores i les consumidores d’obres danmei han desenvolupat estratègies de resistència per difondre els seus textos a través de plataformes digitals, esquivant barreres locals i afavorint la circulació internacional d’aquests relats. Més enllà del valor literari, el danmei incideix en la percepció social de les relacions homosexuals entre homes, en contribuir a visibilitzar i normalitzar aquestes experiències. D’altra banda, atès que la majoria de les creadores de contingut i consumidores són dones, aquests relats funcionen com a mirall de la concepció social del paper de les dones a la parella, així com de la seva visió particular dels afectes i les dinàmiques de gènere. El danmei no només reflecteix les nocions de gènere i sexualitat a la societat contemporània, sinó que es configura com un fenomen de resistència cultural.
A càrrec de: Irene Minerva Muñoz
Professors:
Curs coordinat per Cristina Nualart.
Dámaso Ferreiro Posse és professor a la Universitat de Tsukuba. El va portar al Japó la seva passió primerenca per l’obra literària de Rynosuke Akutagawa, un autor de començaments del segle XX. Decidit a no haver de llegir obres traduïdes, ara és professor de Literatura Japonesa i imparteix les classes en japonès i en anglès. És co-editor del llibre Des-ordre binari a Àsia: gèneres i sexualitats en la història de l’Àsia Oriental (2024).
Irene Minerva Muñoz és doctora en Estudis del Món Antic i especialista en arqueologia. Investiga l’evolució arqueològica i cultural de l’arxipèlag japonès dins el marc de l’Esfera d’Interacció del Mar Groc. Està adscrita a l’Àrea d’Estudis d’Àsia Oriental ia l’Institut de Ciències de les Religions de la Universitat Complutense de Madrid, i als grups de recerca GIR Humanisme Euràsia (HUME), al Grup de Treball en Estudis d’Àsia (GTEA), i al Grup de Recerca Àsia (GIA).
Cristina Nualart, doctora en Història de l’Art, exerceix la docència a Madrid. Va iniciar a Tailàndia la seva carrera en educació, sense imaginar que la breu aventura prevista resultaria en una inesgotable fascinació amb el Sud-est asiàtic. Ha centrat gran part de les seves investigacions a l’art del Vietnam, país on va treballar durant quatre anys a la universitat australiana RMIT. Ha participat al projecte internacional de recerca VASDiV (Visual Activism and Sexual Diversity in Vietnam, 2019-2022). És membre de GIA (Grup d’Investigació Àsia, UCM), i coeditora del llibre Desordre binari a Àsia: gèneres i sexualitats en la història de l’Àsia Oriental (2024).
Uxía Otero González, doctora en Història Contemporània, és investigadora postdoctoral a la Universidade de Santiago de Compostela. El seu projecte postdoctoral, CostuMe(s), finançat per la Xunta de Galícia, explora els llaços entre gènere, vestimenta, memòries sartorials i cultura (in)material a l’Espanya franquista des d’una perspectiva transdisciplinar i transnacional. L’any passat va realitzar una estada postdoctoral a la Toronto Metropolitan University, Canadà, i actualment, el 2025, és investigadora visitant a la Universitat de Porto, Portugal.
Carla Vitantonio és cooperant, autora, investigadora i podcaster. Va treballar durant quatre anys com a cap de missió per a ONGs internacionals a Corea del Nord, i seguidament a Myanmar. Actualment resideix a Cuba, on treballa en gestió de crisis humanitàries, justícia social i inclusió. Les seves investigacions aborden la gestió del poder i la colonialitat. Per la seva tasca compromesa, Carla va ser reconeguda al seu país natal amb el seu nomenament com a Cavaliere dell’Ordine della Stella d’Itàlia, el 2022.
