Des del sorgiment del cinema i la televisió fins als anys 80, han estat poques les directores que han format part de la història de l’audiovisual coreà i el sud-coreà. Tot i això, la seva representació s’ha incrementat i complexitzat, sempre projectada des de la mirada masculina. Amb l’arribada de la democràcia i la implementació del pla globalitzador Segyehwa a partir del 1995, les dones van trobar un context idoni per establir les bases de trajectòries notòries en una primera generació que ha trencat obstacles per fonamentar el camí que ara segueixen les noves generacions. Aquest curs proposa un espai per reflexionar sobre l’impacte de les dones a la indústria, des de la seva professionalització fins a la construcció de nous rols de gènere des de la mirada femenina que subverteixen els àmpliament explotats en dècades anteriors.
Programa
1a sessió: Directores de cinema sud-coreanes
Actualment, són moltes les dones que treballen darrere les càmeres dins de la indústria cinematogràfica sud-coreana, però no totes aconsegueixen consolidar-se i desenvolupar una trajectòria contínua. Encara són moltes les que accedeixen a la indústria amb un únic metratge sota la seva direcció i acaben en altres llocs o exercint altres professions molt diferents per diversos motius, com la manca d’inversió i suport industrial. Per això, és indispensable la visibilitat que ofereixen cineastes com Im Sun-rye, Byun Young-Joo o Lee Jeong-hyang, seguides per noves generacions. Aquesta sessió se centra en la contextualització històrica de les directores de cinema que més han impactat a la indústria cinematogràfica sud-coreana, així com els seus treballs més importants, sense oblidar les noves fornades que han sorgit des del circuit de festivals de cinema nacionals i internacionals.
2a sessió: La representació de les dones des de la mirada femenina al cinema sud-coreà
Des de la dècada dels 90, amb la incorporació més gran de les dones a la direcció en la indústria del cinema sud-coreà, s’ha donat veu a personatges femenins més complexos que han aprofundit en les experiències de les dones i, en definitiva, han construït subjectivitats diverses que fins aleshores s’havien abordat des de la mirada masculina a través d’estereotips ja consolidats. Més enllà del concepte pejoratiu adjudicat a aquestes noves narratives com a “Cinema de dones” i que no compta amb un homòleg masculí, aquesta sessió se centra en l’anàlisi dels personatges que protagonitzen les obres més importants cineastes consolidades i les noves generacions de dones directores.
3a sessió: Directores i guionistes de ficció televisiva sud-coreana
La indústria audiovisual, al contrari que el cinema, ha donat espai a les dones a través de l’escriptura de guions de ficció televisiva, on moltes continuen desenvolupant la seva carrera, mentre incorporen nous rols de gènere, com ara Kim Eun-sook. Hong Mi-ran o Kim Eun-hee. Amb l’arribada de les plataformes digitals, aquest escenari ha comptat amb més diversitat, donant espai a realitzadores que han aconseguit un notable èxit, com Kim Hee-won, Lee Na-jung, Lee Yoon-jung, entre moltes altres. És per això que aquesta sessió contextualitza les dones realitzadores i guionistes en la història de la indústria audiovisual sud-coreana.
4a sessió: La representació de les dones des de la mirada femenina a la ficció televisiva sud-coreana
Amb l’arribada de les plataformes digitals, es construeixen noves subjectivitats que complexitzen la creació de personatges més enllà dels arquetips assentats i explotats a dècades prèvies i que es van consolidar sota la mirada masculina. Amb la consolidació de les dones al capdavant de guions de ficció televisiva i la seva irrupció en tasques de direcció, les noves sèries sud-coreanes ofereixen una representació femenina més complexitzada que explora i aprofundeix en noves possibilitats i que ve determinada especialment pel context històric i social viscut a la darrera dècada. Aquesta sessió proposa una immersió a les noves representacions de les dones a través de la ficció televisiva sud-coreana, analitzant les característiques d’aquests personatges i les noves experiències a què es veuen sotmesos.
Professora:
Sonia Dueñas Mohedas , doctora en Investigació en Mitjans de Comunicació per la Universitat Carlos III de Madrid. És membre del grup de recerca TECMERIN (Televisió-Cinema: Memòria, Representació i Indústria), tasca que combina amb el projecte de recerca “El documental institucional i el cinema d’aficionat colonials: Anàlisi i usos” (PID2021-123567NB-I00) i la docència. És membre del Consell de Direcció del curs “Reflexions sobre la cultura asiàtica”, impartit a la Universitat Carlos III de Madrid. Ha rebut la Korea Foundation Field Research Fellowship per a la seva estada a la Korea National University of Arts el 2021, experiència que va ajudar a completar la seva tesi amb menció internacional i màxima qualificació, titulada “Planet Hallyuwood: la indústria cinematogràfica de Corea del Sud a l’era de la globalització”. També és membre fundador de l’Associació de Difusió d’Estudis i Cultura Coreana a Espanya (ADECCE). del Sud.
