La crisi desencadenada per la decisió del president sud-coreà Yoon Suk-yeol el desembre del 2024 de declarar la llei marcial encara continua el febrer del 2025. La Cort Constitucional de Corea del Sud encara ha de dictaminar si la moció de censura aprovada per l’Assemblea Nacional s’ajusta a la legalitat. La investigació judicial sobre un possible delicte de traïció continua oberta. El debat entre liberals i conservadors a l’Assemblea Nacional s’ha endurit encara més, alhora que el país es troba en període de precampanya electoral. Grups de partidaris i detractors de Yoon i la seva declaració de llei marcial continuen les protestes en defensa cadascuna de la seva causa. Mentrestant, l’economia sud-coreana va patir una desacceleració després de la declaració i la taxa d’atur va augmentar.
La política exterior de Corea del Sud també ha estat afectada per la decisió de Yoon de declarar la llei marcial. Els primers ministres japonès Ishiba Shigeru i indi Narendra Modi ja han tingut l’oportunitat de viatjar als Estats Units per reunir-se amb el recentment inaugurat president Donald Trump. En el cas de Corea del Sud, el president interí, Choi Sang-mok, encara no hi ha estat convidat. Alhora, líders estrangers com el primer ministre suec Ulf Kristersson han cancel·lat les visites a Corea del Sud. En aquest sentit, la diplomàcia al nivell més alt entre Corea del Sud i tercers països s’ha vist interrompuda.
Cal esperar que Corea del Sud no torni a reprendre una certa normalitat fins que Yoon deixi oficialment de ser el president del país, hi hagi eleccions i un nou president estigui al comandament. Una gran majoria d?analistes estan d?acord que la Cort Constitucional confirmarà el cessament de Yoon. Si fos així, Corea del Sud hauria de celebrar eleccions presidencials en un termini de 60 dies des de la confirmació. Atès que la Cort Constitucional ha informat que prioritzarà el cas de Yoon, a causa de la seva importància per a la governabilitat del país, cal esperar que els sud-coreans puguin acudir a les urnes al maig o juny.
No hi ha dubte que la campanya electoral serà duríssima. El 2017, estava clar que el candidat del liberal Partit Demòcrata de Corea, Moon Jae-in, guanyaria les eleccions. El rebuig a les accions empreses per la presidenta Park Geun-hye que havien portat a la seva destitució era pràcticament universal, mentre que Moon o bé comptava amb el suport o almenys no patia el rebuig d’una majoria dels votants sud-coreans.
Aquesta vegada, però, no és clar que Lee Jae-myung, l’actual líder i probable candidat del Partit Demòcrata de Corea, sigui elegit president. En primer lloc, Lee té els seus propis problemes legals, cosa que afecta la seva popularitat fins i tot entre certs sectors d’àmbit liberal sud-coreans. Així mateix, el conservador Partit del Poder Popular immediatament es va distanciar de Yoon després de la seva declaració de la llei marcial. Això ha ajudat que recobri la popularitat perduda després de la declaració. Cal esperar que el Partit del Poder Popular acabi triant un candidat per a les eleccions presidencials que base la seva campanya al voltant de dos eixos fonamentals: els problemes legals de Lee i un posicionament clar en contra de Yoon. Això vol dir que la campanya electoral podria ser tan dura com la que Corea del Sud va viure el 2022, considera per molts analistes com la campanya més bruta des de la transició democràtica del país el 1987.
El corol·lari de tota aquesta incertesa és que cal esperar que les protestes tant per grups liberals com conservadors continuïn durant mesos. Cal aclarir que
També cal esperar que l’Assemblea Nacional continuï sent un camp de batalla política durant aquests mesos, especialment entre el Partit Demòcrata de Corea i el Partit del Poder Popular. Val a dir que les diferències entre tots dos partits en àmbits com la política econòmica, el suport a la innovació o les relacions amb els Estats Units no són gaire àmplies. Així, doncs, el debat polític a Corea del Sud moltes vegades es crispa no perquè hi hagi grans diferències entre els grans partits respecte a les polítiques a seguir, sinó perquè tots dos partits han de trobar la manera de diferenciar-se de l’oponent. Es pot dir que les diferències polítiques entre els grans partits a Espanya i altres països europeus són més grans de les que els són a Corea del Sud. Tot i això, amb unes possibles eleccions per elegir el successor de Yoon a l’horitzó, els dos grans partits sud-coreans continuaran augmentant la temperatura política.
Finalment, la política exterior sud-coreana potser és l’àmbit en què la situació es comenci a normalitzar en poc temps. Al cap ia la fi, ja s’han tornat a reprendre les visites i les reunions entre els ministres d’assumptes exteriors i de defensa sud-coreans d’una banda i els seus homòlegs estrangers de l’altra. I Corea del Sud continua sent un país capdavanter en camps com la tecnologia d’última generació , la indústria de defensa o el soft power . No sembla que les accions de Yoon o la situació política interna afectin Corea del Sud a llarg termini. És per això que molts països no hagin esperat més per reprendre els seus llaços amb Seül. I aquesta situació no canviarà independentment de qui sigui el proper president de Corea del Sud.
Referències :
https://k-lab.online/transformacion-social-activismo/
https://k-lab.online/category/cooperacion-en-ciencia-y-tecnologia/
Citació recomanada :
Pacheco, Ramon. (2025) Corea del Sud: seguiment en directe de crisi inesperada. K-Lab. [ https://k-lab.online/corea-del-sur-una-crisis-inesperada ] [data de consulta]