A partir d’almenys la dècada de 1970, la ciència ficció d’Àsia Oriental ha aconseguit un gran èxit i popularitat en crítica i públic fora de les seves fronteres. La ciència ficció japonesa ha estat protagonista en aquesta tendència, des dels relats pioners de Hoshi Shinichi (publicats el 2024 en espanyol) a obres més reconeixibles com Akira (1982-1990) o Ghost in the Shell (1989-1990). A això s’hi ha sumat a la segona dècada del s. XXI un sobtat interès per la ciència ficció xinesa. Aquesta ha estat esperonada per la fama d’ El problema dels tres cossos , de Liu Cixin, originalment publicada el 2008, però l’ascens meteòric de la qual a l’imaginari internacional es va iniciar quan la seva traducció a l’anglès va guanyar el Premi Hugo el 2014 i que va culminar deu anys més tard en una adaptació multimilió 2016, per Javier Altayó, i en català de 2024 per Mireia Vargas). Veient aquest panorama, la pregunta següent és vàlida: què hi ha de la ciència ficció coreana? S’hi aposta?
Distingim aquí també per un moment la literatura de ciència ficció coreana d’altres gèneres fantàstics, en particular el de terror, més present a la cultura popular en circulació sobretot com a pel·lícules o sèries de televisió. La literatura de ciència-ficció es pot dividir en dos grans grups. D’una banda, aquelles obres de nínxol que s’escriuen per i per a comunitats de lectors específics, que es publiquen a editorials especialitzades i tenen uns circuits molt concrets, més petits però molt fidels. Sol ser literatura amb un component d’especulació científica més elevat o que aposta per una experimentació estilística i un atreviment temàtic en què, en el cas de Corea del Sud, s’ha apostat fins i tot per incorporar missatges crítics de decolonització del gènere (Park 2020). D’altra banda, tenim una ciència ficció més accessible, que comparteix les bases de la ciència ficció de nínxol a voler proposar l’exploració de premisses tecnicocientífiques hipotètiques o el clàssic “i si” del contacte amb espècies alienígenes, però redirigint l’èmfasi dels debats teòrics o científics a la consideració des de posts propers o conflictes subjectius més propis del realisme costumista (Shin 2013).
És aquest segon tipus de ciència ficció coreana la que podem trobar fins ara traduïda i en circulació a l’estat espanyol. Coincideix a més amb una altra tendència d’aposta per obres escrites principalment per autores i en què el subjecte protagonista sol ser una dona o que s’alinein en major o menor grau, amb més o menys consciència, amb reivindicacions feministes. Kim Cho-yeop és segurament l’autora jove més popular del gènere; bioquímica de formació, el 2017 dos relats seus es van emportar el primer i el segon premi del Korea LiteraryPrize for Science Fiction, posteriorment recollits al seu llibre
Amb un to i un estil més senzill i menys ambiciós que Si no podem viatjar a la llum tenim també la novel·la L’última a la Terra , de Chung Serang. Publicada originalment el 2012 i traduïda el 2020 per Sunme Yoon, aquesta novel·la narra la relació que estableix una noia amb un alienígena que es fa passar per la seva exparella, aprofitant l’excusa per reflexionar sobre els límits i els problemes de l’amor romàntic convencional. Chung Serang també és coneguda pels seus relats breus, dels quals en té dos traduïts a l’espanyol publicats a Laberints de neó: Noves veus de la narrativa coreana contemporània (2021).
Aquesta mostra és petita però relativament significativa si tenim en compte el total d’obres traduïdes del coreà. Atenent a la tendència creixent d’aquest corpus i les dinàmiques de producció i posada en circulació a altres mercats, què queda per traduir i què podria arribar? Kim Cho-yeop va publicar el 2021 amb gran èxit la seva novel·la L’hivernacle a la fi del món , traduïda al xinès, al japonès, al francès i al rus, però encara sense la seva versió en espanyol. Els qui esperen obres de ciència ficció més clàssica, amb conflictes geopolítics, postimperialistes i de complexitat tecnològica, tenen la novel·la Counterweight , de Djuna, el pseudònim darrere del qual s’amaga un dels seus principals autors en actiu des de la dècada de 1990, encara que fins ara només es troba al anglès.
Referències
Park, Sunyoung. 2020. “Decolonizing the Future: Postcolonial Themes in South Korean Science Fiction.” En
Shin, Haerin. 2013. “The Curious Case of South Korean Science Fiction: A Hyper Technological Society’s Call for Speculative Imagination.” Azalea: Journal of Korean Literature & Culture 6 (1): 81–85. https://doi.org/10.1353/aza.2013.0016
Citació recomanada
Serrano-Muñoz, Jordi. 2024. «Cap a una K-Sci-fi? Una aproximació al panorama de ciència ficció coreana en traducció». K-Lab . https://k-lab.online/hacia-una-k-sci-fi/