La creixent crisi ambiental ha portat molts països a prioritzar la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic a les seves agendes, com es veu emmarcat a l’Acord de París de 2015 i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Aquest context d’ambicions climàtiques creixents ha vist l’aparició de narratives sobre el Green New Deal, que busquen reconciliar les polítiques mediambientals i climàtiques amb les oportunitats de recuperació econòmica.
D’aquesta manera, un Green New Deal es pot definir com un marc polític que accelera la transició cap a sistemes socioeconòmics descarbonitzats a través de programes d’estímul impulsats de manera pública, que fomenten la creació d’ocupació i la inversió en tecnologies verdes (Rifkin, 2019). Originat als Estats Units, es va implementar primer a Europa amb el paquet de polítiques conegut com The European Green Deal, que va sorgir després de les eleccions del Parlament Europeu el 2019 i es va consolidar més tard a través de la Llei Climàtica de la Unió Europea, i es va comprometre a assolir la neutralitat climàtica per al 2050 (Comissió Europea, 202).
Amb aquest rerefons, Corea i Espanya començaven a forjar camins que, encara que diferents en context, s’unifiquen en un objectiu compartit: la descarbonització i la innovació al sector energètic. La transició energètica ha evolucionat de ser una mera iniciativa aïllada a convertir-se en un pont de col·laboració entre les dues nacions (Pérez-Sindin et al. 2022).
La ràpida industrialització de Corea del Sud, que l’ha fet convertir-se en la catorzena potència mundial, ha tingut un impacte ambiental significatiu. Tot i el seu impressionant creixement econòmic, Corea del Sud ha pagat un alt preu en termes de sostenibilitat. El 2022, es trobava entre els majors emissors de combustibles fòssils a nivell mundial i continua endarrerida entre els països desenvolupats quant a la transició energètica (Agora Energiewende, 2022).
Davant aquesta realitat, el Korean Green New Deal (KGND) va emergir com un pilar clau en la transformació energètica de Corea, integrant-se en el marc del Korean New Deal general. Tot i que les seves metes inicials eren més modestes que les de la Unió Europea, l’estratègia va ser revisada amb el llançament del KGND 2.0, que en va ampliar l’abast. Alhora, el govern va reafirmar el compromís d’assolir la neutralitat d’emissions per al 2050, consolidant la seva reputació internacional (Evgeniev, 2021).
El Korean Green New Deal inclou metes ambicioses, com assolir 12 GW de capacitat d’energia eòlica per al 2030 i garantir que un 20% de l’energia provingui de fonts renovables. Per aconseguir-ho, es planeja la construcció d’instal·lacions d’energia eòlica marina i un complex d’energia eòlica flotant de 6 GW. L’objectiu principal és reduir de manera significativa les emissions per a la propera dècada, amb un enfocament reforçat per incentius financers recents (Agora Energiewende, 2022).
En el cas d’Espanya, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) ha estat el full de ruta clau per alinear les seves polítiques energètiques i climàtiques amb els objectius europeus i nacionals del 2030. Aquest pla, actualitzat el 2023, no només mostra un compromís amb la sostenibilitat, sinó que també estableix un marc per a futures col·laboracions internacionals. A més de la promoció de la competitivitat, la seguretat energètica i la creació de llocs de treball, el Pla s’enfoca a fomentar la producció d’energia neta. En sintonia amb les polítiques europees, s‟ha articulat el Marc Estratègic d‟Energia i Clima, que incorpora la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, consolidant eines essencials per avançar cap a la descarbonització de l‟economia (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic 2023).
Així, la col·laboració entre Corea i Espanya en sostenibilitat i energies renovables ha agafat impuls. Des de la creació d’una Associació Estratègica el 2021, tots dos països han intensificat la seva cooperació, aliança que s’ha enriquit mitjançant programes conjunts relacionats amb projectes d’hidrogen i emmagatzematge energètic, impulsats per entitats com CDTI Innovació i el Korean Institute for Advancement Technology.
Aquesta col·laboració es nodreix d’un context favorable en què les polítiques ambientals han generat un entorn propici per a la cooperació, com va destacar Pedro Sánchez durant la visita del president coreà a Espanya el 2022. Un exemple d’aquesta sinergia és el projecte Beecycle, que reuneix un consorci d’empreses com SODENA i les coreanes SungEel HighTech. Una altra fita significativa va ser l’acord entre Iberdrola i GS Energy per col·laborar en projectes fotovoltaics i eòlics a Corea i l’Àsia-Pacífic, formalitzat durant la cimera empresarial Espanya-Corea. L’arribada de Hanwha Energy, amb una inversió de 1.500 milions de dòlars en el desenvolupament de grans plantes fotovoltaiques i la posterior fusió amb Quantica Renovables, subratlla la involucració del sector privat en aquesta transformació, que impacta significativament els dos països. Així, la col·laboració entre Corea i Espanya avança cap a una transició energètica sostenible i mútuament beneficiosa.
Referències
Agora Energiewende (2022) “Korean Green New Deal: A mapa de mapa per a futura sustainable” https://www.agora-energiewende.org/fileadmin/Projekte/2022/2022-10_INT_Korea_Green_New_Deal/A-EW_280_Kore
Evgeniev, Evgeni (2021) «Comparison de la Green Deal Policy a l’European Union and South Korea.» Economic, Regional i Social Challenges in the Transition Towards a Green Economy: 14, https://www.innoair-sofia.eu/images/documents/documents-bg/Green_Dealin_public_transportation_transitions_that_actually_make_sense_m.pdf#page=15
Gómez Molina, Andreu (2020). Rifkin, Jeremy (2019). «El Green New Deal global. Per què la civilització dels combustibles fòssils col·lapsarà al voltant del 2028 i l’audaç pla econòmic per salvar la vida a la terra», Relacions Internacionals, (45), 457–462.
Lee, Jae-Hyup, Woo, Jisuk (2020) «Green new deal policy of South Korea: Policy innovation for sustainability transition.» Sustainability 12.23, https://www.mdpi.com/2071-1050/12/23/10191
Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (2023) . «Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030.» https://www.miteco.gob.es/ca/energia/estrategia-normativa/pniec-23-30.html
Oficina de Publicacions de la Unió Europea (2023) “El Pacte Verd Europeu” https://doi.org/10.2775/783179 .
Perez-Sindin, Xaquin S., Lee, Joohee i Nielsen, Thomas (2022) «Exploració de les característiques de la energia injustícia: compareixen les generacions de terra en Espanya, Denmark, i South Korea.» Energy Research & Social Science https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S2214629622001864
de Tena, Nemesio Fernández Cuesta Luca (2019). Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima: cinquanta-tres mesures per canviar Espanya. Quaderns denergia, (61), 37-44. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7292949
Citació recomanada
Rodríguez Murray, Carlota. «Aliances Verdes: Els Green Deals com a Base de la Cooperació entre Corea i Espanya». K-Lab. https://k-lab.online/alianzas-verdes-la-cooperacion-entre-corea-y-espana/