Al maig del 2024, es compleixen 20 anys d’una fita històrica a la indústria cinematogràfica sud-coreana: la concessió del Gran Premi del Jurat del Festival Internacional de Cinema de Cannes al film Oldboy de Park Chan-wook.
El 2004, el 57è Festival Internacional de Cinema de Cannes va comptar amb el director nord-americà Quentin Tarantino com a president del jurat. Amb ell, hi havia els cineastes Tsui Hark i Jerry Schatzberg, les actrius Tilda Swinton, Kathleen Turner, Emmanuelle Béart i l’actor Benoît Poelvoorde, el crític de cinema Peter Von Bagh i l’escriptora Edwige Danticat. Olivier Assayas, els germans Joel i Ethan Coen, Emir Kusturica, Lucrècia Martel, Michael Moore o Paolo Sorrentino, entre altres noms, competien amb una representació de produccions cinematogràfiques asiàtiques més que emblemàtica. A més de les obres dels realitzadors japonesos Hirokazu Koreeda i Mamoru Oshii, de l’hongkonguès Wong Kar-wai, i del tailandès Apichatpong Weerasethakul, participaven dues pel·lícules sud-coreanes, en el que havia estat un any molt fructífer per a aquesta cinematografia des del punt de vista internacional. La dona és el futur de l’home , de Hong Sang-soo, i Oldboy , de Park Chan-wook, formaven part de la secció oficial. Es tractava de títols que actualment són considerats de culte, encara que la seva rebuda en aquell moment els va donar un impuls que, segons la crítica, va semblar inesperat. La veritat és que en diverses entrevistes, Tarantino havia declarat el seu entusiasme per la participació al certamen de Park, el film del qual ja estava captant l’atenció de diversos països. Només durant aquests dies, Itàlia, Rússia, el Regne Unit i els mercats escandinaus havien adquirit els drets de distribució d’ Oldboy (Hopewell, 2004) , una cosa realment significativa per a la consolidació de l’expansió global del cinema sud-coreà.
Finalment, la Palma d’Or va anar a parar a Fahrenheit 9/11 (Michael Moore, 2004), però la veritat és que Oldboy va rebre un dels guardons més importants, el Gran Premi del Jurat. Els mitjans de comunicació sud-coreans es van fer ressò de la notícia amb gran fervor: “el cinema coreà s’ha tornat a fer un nom al món” (Kang, 2004)” o “l’impuls del cinema coreà en aquests dies és sorprenent” (Hwang, 2004), entre d’altres. de distribució (Cine21, 2004) Encara que, encara més notori va ser la notícia que Universal Pictures havia comprat els drets per realitzar un remake, que va veure la llum el 2013 sota la direcció de Spike Lee. LolaFilms.
Tot i que el 2002 Im Kwon-taek havia rebut el Premi al Millor Director per Ebrio de mujeres y pintura , 2004 es va gravar als anals de la història del cinema sud-coreà per ser l’any en què la primera pel·lícula del Nou Cinema Coreà va aconseguir el major impacte al circuit de festivals internacionals de categoria A. Els mitjans recordaven l’èxit de cinema diferenciació en fer referència al cinema autoral vinculat al moviment minjung ( minjung yonghwa, “cinema de la gent”) de la dècada de 1980 (Yecies, 2008). Per tot això, tant Park Chan-wook com Choi Min-sik, l’actor principal d’ Oldboy , van ser rebuts entre crits i rams de flors per seguidors i mitjans de comunicació el 25 de maig a l’aeroport d’Incheon, a Seül (Kim, 2022).
Oldboy va suposar un punt d’inflexió en la trajectòria del cinema sud-coreà, ja que va revelar la importància dels festivals de cinema internacionals com a aparadors per donar a conèixer una nova onada de cineastes (Dueñas Mohedas, 2023). Aquest objectiu ha canviat amb el transcurs dels anys. Un cop consolidats els nous directors de l’anomenada Generació 3-8-6, aquests certàmens han format part de l’estratègia d’expansió global de la cinematografia que, a partir del 2017, ha multiplicat les vies de circulació amb la incorporació de les plataformes digitals. Així mateix, l’obra de Park va captar l’atenció global (Lee, 2008), cosa que es va traduir, entre altres aspectes, en un increment espectacular en les exportacions cinematogràfiques sud-coreanes. Si el 1999 es van facturar $6 milions, el 2004 aquesta xifra va pujar a $58 milions (Paquet, 2009). Per la seva banda, Hollywood va trobar al seu cinema un focus creatiu per fer remakes de pel·lícules sud-coreanes, encara que, fins ara, molt poques han aconseguit veure la llum. My Sassy Girl (Kwak Jae-young, 2001), Dues germanes (Kim Jee-woon, 2003), Il Mare (Llee Hyun-seung, 2000), Hi, Dharma (Park Cheol-kwan, 2001), Tell Me Something (Jang Yun ) Byeong-ki, 2002), Addicted (Park Young-hoon, 2002) o My Teacher, Mr. Kim (Jang Kyu-sung, 2003) van ser els projectes més immediats a ser adquirits per majors com Warner Bross, DreamWorks o Metro Goldwyn Mayer. No obstant, tan sols Old Boy , de Spike Lee, va tenir cert impacte, malgrat el nefast record entre els més cinèfils. Les comparacions amb la versió original van ser inevitables i les crítiques així ho van manifestar: “intenta enfosquir cada moviment de la seva predecessora, però es queda curta en el seu trasbalsat deliri” (Chang, 2013). Aleshores, Oldboy , de Park Chan-wook, ja s’havia convertit en una pel·lícula de culte que va servir perquè les noves generacions descobrissin la nova cara del cinema sud-coreà.
Referències
Chang, Justin. 2013. “Film Review: ‘Oldboy’.” Variety , 26 de novembre del 2013. https://variety.com/2013/film/reviews/oldboy-review-1200848857/
Propietaris Mohedas, Sonia. 2023.
Hopewell, John. 2004. “Cineclick networks ‘Old Boy’ pic.” Variety , 15 de maig del 2004. https://variety.com/2004/film/markets-festivals/cineclick-networks-old-boy-pic-1117905006/
Hwang Jae-Sung. 2004. “Oldboy myth once again” [“올드보이 신화 다시 한번” (“oldeuboi sinhwa dasi hanbeon”)]. Donga Ilbo , 30 de maig de 2004. https://n.news.naver.com/mnews/article/020/0000241766?sid=101
Kang Sung-woong. 2004. “Old Boy’ Grand Jury Prize at Cannes Film Festival” [‘올드보이’ 칸영화제 심사위원 대상(‘oldeuboi’ kan-yeonghwaje simsawiwon daesang)]. YTN, 23 de maig de 2004. https://n.news.naver.com/mnews/article/052/0000037879?sid=115
Kim Gye-yeon. 2022. “Korean Film Cannes International Film Festival Challenge Yearbook” [한국영화 칸국제영화제 도전 연보 (hangug-yeonghwa kangugjeyeonghwaje dojeon yeonbo)]. Yonhap News Agency , 29 de maig de 2022. https://www.yna.co.kr/view/AKR20220528047500005
Llegeix, Nikki JY 2009. “Salute to Mr. Vengeance!: The Making of a Transnational Auteur Park Chan-wook.” Leon Junt & Leung Wing-Fai, eds., East Asian Cines. Exploring Transnational Connections on Film . London & New York: IB Tauris.
Paquet, Darcy. 2009. New Korean Cinema. Breaking the Waves. London: Wallflower.Yecies, Brian. 2008. “Planet Hallyuwood’s Political Vulnerabilities: Censuring l’Expressió de Satire in The President’s Last Bang (2005).” International Review of Korean Studies, 5 (1): 37-64
Imatge propietat de MEDIATRES ESTUDI
Citació recomanada
Propietaris Mohedas, Sonia. 2024. «20 anys d’una fita del cinema sud-coreà: Oldboy de Park Chan-wook i el Festival de Cannes.» K-Lab GREGAL UAB – Casa Àsia [Data de consulta], https://k-lab.online/20-anos-de-oldboy/